dijous, 28 de juny del 2012

La supèrbia


Parlant en termes religiosos, diuen que la supèrbia és un dels 7 pecats capitals, però de qualsevol manera que es miri, la supèrbia cal considerar-la sempre com una cosa dolenta ja que la persona superba es creu millor que els altres i, sobretot, menysprea a tots els que l’envolten.

A les antípodes de la supèrbia tenim la humilitat que es tradueix en senzillesa, discreció, modèstia i manca de pretensions, per això es diu que no hi ha un millor remei contra la supèrbia que una 'cura d’humilitat'.

Tot i això hi ha persones superbes que no canvien per res del món i sempre es consideraran els ‘millors’, els ‘més guapos’ i els ‘més rics’ del planeta, malgrat que en algun moment s’han hagut de mossegar la llengua i renegar d’amagat.

No sé perquè avui m’han vingut al cap aquestes reflexions, potser és que ahir vaig mirar un partit de futbol i, de tant en tant, enfocaven la cara d’un dels jugadors que, com sempre, volia demostrar la seva supèrbia i, al final igual que 'Llucifer', va haver de marxar al vestidor amb la cua entre cames.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.