Malgrat que l’estiu arribarà d’aquí
a un parell de dies mal comptats, aquestes darreres jornades ja hem començat a
veure-li la seva cara. Oficialment, l’estiu astronòmic començarà el proper
dimecres dia 20, a les 23:09 UTC (Temps Universal Coordinat), o dit en hora
corrent de Catalunya, a la 1 i 9 minuts de la matinada del dijous dia 21.
L’estiu comença amb el solstici d’estiu,
moment en que la nit té la mínima durada i el dia és el màxim de llarg. És per
aquest fet de màxima insolació que també s’escau amb el període de l’any de més
calor. Dins els solstici es parla sovint de la ‘canícula’, que és un període de quatre a sis setmanes, que compren
part del mes de juliol i gairebé tot l’agost, durant el qual sol fer molta
calor.
L’origen del mot ‘canícula’ per indicar aquest període és
força curiós. Pels antics egipcis, ‘Sírius’
era l’estrella que regulava el seu calendari, ja que la seva primera aparició
al matí, poc abans de la sortida del Sol, coincidia amb el solstici d’estiu.
Aquest era el primer dia del seu any i un senyal de la imminència de les
crescudes del Nil que inundaven la plana i eren font de vida i molt
beneficioses per a l’agricultura. ‘Sírius’
pertany a la constel·lació del ‘Ca Major’,
anomenada així ja que es veia al cel, en una certa època de l’any, acompanyant
el Sol fidelment, talment com un gos. En llatí gos és ‘canis’ i d’aquí va derivar-ne el mot ‘canícula’ en les llengües d'arrel llatina; tanmateix les llengües d'arrel anglo-saxona, segueixen el mateix camí ja que, per exemple, en anglès aquest període es coneix com a 'dog days' (dies del gos).
Durant l’estiu, en molts països, es
produeix el període de les vacances, tant pel que fa a l’escola com a la
majoria de feines. Per això s’associa a una època de diversió i de relaxament,
oposat a la rutina de la resta de l’any. Segons Hipòcrates, en la ‘teoria dels quatre humors’, aquesta
època de l’any li correspon la ‘bilis
groga’, un humor calent i sec que, en qualsevol moment, es pot encendre i
provocar un temperament colèric.
Tot seguit teniu un parell de refranys
relacionats amb aquesta estació :
‘ A l’estiu, tota cuca viu ‘
Refrany que expressa que a l’estiu
és relativament fàcil conservar la salut.
‘ Una flor no fa estiu; ni dues, primavera ‘
Per indicar que un objecte o fet
isolat no es pot prendre com a norma o regla general.
.jpg)


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.