He de confessar que ahir vaig anar a
la farmàcia amb una certa intriga, millor dit ‘amb la por al cos’, després de la quantitat de notícies que han
aparegut aquest darrers dies sobre el que ens cobrarien o no pels medicaments.
Jo, com suposo molta altra gent,
tinc una medicació regular que vaig a recollir aproximadament un cop al mes i,
per tant, aquesta nova situació em representa encarir les despeses mensuals per
la compra, entenc jo, d’un producte bàsic i de primera necessitat.
També em temo que això no s’acabarà
aquí i, a banda d’aquesta taxa de la Generalitat de Catalunya, ara vindrà el
govern de l’Estat i afegirà la seva recaptació addicional sobre el mateix
concepte.
El que volia comentar però és que no
sé perquè en diuen ‘taxa’ d’això de
l’euro per recepta, ja que si mirem bé la definició del mot ‘taxa’ aquesta diu exactament : ‘Tribut que consisteix en el pagament d’una
quantitat per la prestació de serveis i que serveixin per a la realització d’activitats
que beneficiïn els mateixos subjectes passius’.
Sincerament, davant de les
retallades a que estem sotmesos, també en sanitat, no crec que aquesta ‘taxa’ serveixi per a millorar-ne el servei,
si no que s’ha d’entendre com un sistema com qualsevol altre d’augmentar els
ingressos del nostre govern. En conseqüència aquesta ‘aportació’, en propietat, caldria anomenar-la ‘impost’, si
voleu ‘impost extraordinari’, però sempre dins
del conjunt dels ingressos impositius.
De tota manera, ‘feta la llei feta la trampa’, ja se sap
que el govern de la Generalitat de Catalunya no pot crear impostos nous si no
ho autoritzen expressament des de Madrid i, per tant, el que si que pot fer és
anar inventant-se noves ‘taxes’,
veurem quina és la propera.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.