Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges

dijous, 2 de maig del 2013

Importants notícies en paper salmó


No sé si ens podem refiar gaire de'n Mario Draghi, actual president del Banc Central Europeu, ho dic perquè abans del càrrec que ocupa actualment havia treballat a les ordres de Goldman Sachs, entitat que durant el mes de setembre del 2008 va fer esclatar la crisi financera als Estats Units i, de retruc, es va escampar per tot el món.

Sigui com sigui i malgrat els seus antecedents, ‘Súper Mario’ com se'l coneix en l'àmbit polític financer, avui ha decidit rebaixar el preu del diner a la zona euro fins el punt més baix de la seva història, concretament al 0,50%. Aquest percentatge és el que fa servir el BCE a l'hora de deixar diners a la resta de bancs europeus.

Als Estats Units, la Reserva Federal manté, des de fa un temps, el preu del diner al 0,25% i al Japó està al 0,10%, percentatges, com es pot veure, molt per sota del que avui ha acordat el BCE.

A banda d'aquest anunci també s'ha prorrogat, fins a juliol de 2014, la possibilitat ja vigent actualment d'accedir, sense limitació i per part d'aquesta mateixa banca europea, a la demanda de diner per a satisfer les seves necessitats de liquiditat, és a dir, seguir fent funcionar la ‘maquina de fer diners’.

Aquestes dues mesures, a banda d'altres no menys importants, tenen com a finalitat reactivar el crèdit i, en conseqüència, animar l'activitat econòmica tan necessària per a poder sortir de l'actual crisi.

Ara bé, per tal que aquestes mesures tinguin èxit de veritat, caldrà vigilar de prop aquestes qüestions:

- Que, motivat per aquesta irrupció de diner, no augmenti la inflació i l’IPC es mantingui en una zona estable,
- Que el crèdit arribi a les petites i mitjanes empreses tan necessitades de finançament, i
- Que aquest crèdit es concedeixi a un interès baix, és a dir, d'acord amb aquest nou preu del diner.

Si aquestes condicions es donen, és força probable que la tan desitjada recuperació es comenci a notar.

Però si aquesta rebaixa del preu del diner només serveix, com passa sovint, per enfortir els bancs, molts d'ells ja ajudats amb diner públic, i no arriba allà on és necessari, aleshores haurem tornat a perdre el tren i no és segur que en passin gaires més.



divendres, 13 de juliol del 2012

No a les retallades !


Una pregunta, algú em pot dir si han ‘retallat’ també les despeses de la Casa Reial o les del Ministeri de Defensa? Bé, no cal que contesteu tots alhora que m’agafarà mal de cap. Ja sé que no, que aquestes despeses no es tocaran.

Això si, a partir de l’1 de setembre, pagarem 3 punts més per l’IVA general, és a dir enlloc del 18% actual ens cobraran el 21%. De tota manera, no us preocupeu això té remei, per un cantó consumir menys i per un altre cantó, sempre que es pugui, demanar de pagar amb diner ‘negre’ i, així, anar tirant.

Ah! Ja està, a partir del sisè mes els aturats cobraran un 10% menys de la seva prestació i amb això si que es redueix i força la despesa de l’Estat. De tota manera i parlant amb propietat, el que de veritat s’aprima és la butxaca de molta gent aturada, que no saben com arribar a final de mes o com donar de menjar als seus.

També diuen que els funcionaris deixaran de cobrar la paga extra de desembre, però amb lletra menuda també diuen que el 2015 aquesta paga extra no cobrada la recuperaran via pla de pensions, per tant, és una qüestió d’ajust de tresoreria, no de menys despesa, entenc jo.

El que si que reduirà i molt la despesa és la rebaixa, també als funcionaris, de 6 a 3 dels anomenats ‘dies moscosos’, compte! aquí si que hi ha un estalvi important, però de ‘mosques’ eh? de res més!

No sé vosaltres però jo, fins avui, no sabia d’on venia això dels ‘dies moscosos’ i resulta que això de poder gaudir d’uns dies de festa a l’any ho va instaurar l’any 1983 un ministre de la Presidència, del govern socialista de Felipe González, anomenat Javier Moscoso, i d’aquí ve aquest nom força curiós.

Bromes a part, com dirien per Olot, la situació està molt cardada i totes aquestes mesures i retallades, l’únic que provocaran, al meu entendre, és més caiguda del consum i més recessió, tot plegat molt lluny de les teories econòmiques Keynesianes que promulguen justament tot el contrari, és a dir, la recuperació econòmica per l’activació de la producció i del consum.


dissabte, 30 de juny del 2012

Jo ja he pagat el primer ‘euro per recepta’


He de confessar que ahir vaig anar a la farmàcia amb una certa intriga, millor dit ‘amb la por al cos’, després de la quantitat de notícies que han aparegut aquest darrers dies sobre el que ens cobrarien o no pels medicaments.

Jo, com suposo molta altra gent, tinc una medicació regular que vaig a recollir aproximadament un cop al mes i, per tant, aquesta nova situació em representa encarir les despeses mensuals per la compra, entenc jo, d’un producte bàsic i de primera necessitat.

També em temo que això no s’acabarà aquí i, a banda d’aquesta taxa de la Generalitat de Catalunya, ara vindrà el govern de l’Estat i afegirà la seva recaptació addicional sobre el mateix concepte.

El que volia comentar però és que no sé perquè en diuen ‘taxa’ d’això de l’euro per recepta, ja que si mirem bé la definició del mot ‘taxa’ aquesta diu exactament : ‘Tribut que consisteix en el pagament d’una quantitat per la prestació de serveis i que serveixin per a la realització d’activitats que beneficiïn els mateixos subjectes passius’.

Sincerament, davant de les retallades a que estem sotmesos, també en sanitat, no crec que aquesta ‘taxa’ serveixi per a millorar-ne el servei, si no que s’ha d’entendre com un sistema com qualsevol altre d’augmentar els ingressos del nostre govern. En conseqüència aquesta ‘aportació’, en propietat, caldria anomenar-la ‘impost’, si voleu ‘impost extraordinari’, però sempre dins del conjunt dels ingressos impositius.

De tota manera, ‘feta la llei feta la trampa’, ja se sap que el govern de la Generalitat de Catalunya no pot crear impostos nous si no ho autoritzen expressament des de Madrid i, per tant, el que si que pot fer és anar inventant-se noves ‘taxes’, veurem quina és la propera.


diumenge, 10 de juny del 2012

Hem estat rescatats



Europa ens deixa 100 mil milions d’euros,  però suposo  estareu  d’acord amb  mi que no ens els regala, és a dir, que ens els deixa pagant uns interessos i amb el compromís de tornar-los, i per tant aquest acord és com el ‘negoci del Robert amb les cabres’, recordeu la història, en Robert era aquell que donava dues cabres blanques per una de negra, o  a l’inrevés, i es creia que havia fet un gran negoci.

Se’n podrà dir ‘intervenció‘ o  ‘rescat’ així, amb totes les lletres, o fent servir eufemismes com ara ‘rescat tou’ o ‘injecció de diners’ però el cert és que la xifra en qüestió representa, aproximadament, un 10% del PIB espanyol i, a partir d’ara, estarà en mans dels socis europeus.

Quan algú va al banc a demanar un crèdit important, si és que encara hi ha bancs que es fiïn d’algú, el primer que fan es demanar garanties, normalment hipotecàries, amb el benentès que si no es tornen els diners amb els terminis acordats, el banc es quedarà amb la totalitat de la garantia establerta. És la mateixa història dels ‘Monts de Pietat’ on la gent més humil hi deixava algunes de les seves pertinences en garantia i, si no es tornava la quantitat que els havien deixat, se’ls quedaven la penyora.

Per tant, no en tingueu cap dubte que estem parlant del mateix amb això dels 100 mil milions d’euros i com que la xifra és prou alta, a partir d’ara i des d’Europa, ens aniran donant instruccions del rumb a prendre, és a dir, més restriccions, més sacrificis, més de tot, però això si seran els ‘ciutadans’, al cap i a la fi, els qui ‘pagaran la festa’ i no pas en Rodrigo Rato i companyia.

I mentre estant, amb aquesta tempesta econòmica al damunt i un futur del tot incert, el president de les Espanyes, en Rajoy, avui diumenge se’n va a veure futbol, a Polònia, és clar no podia deixar de veure com s’estrenava ‘la roja’ a l’actual campionat europeu. Deu pensar, ha veure si tenim sort i amb la pilota els guanyem a tots i els ‘passem la mà per la cara’.

Aquest dibuix, en castellà, que corre per la ‘xarxa‘ és força divertit i molt significatiu del que està passant a molts dels països del nostre entorn.



dissabte, 26 de maig del 2012

Es deuen creure que tots som estúpids !

Ens volen fer ‘combregar amb rodes de molí’, no deixen de fer declaracions convençuts que ens ho empassarem tot, que direm ‘amén’ a tot el que ens van receptant, però potser ja ha arribat l’hora de dir prou d’una vegada per totes !

Al front d’aquest entramat d’entitats financeres anomenat Bankia, avui gairebé enfonsat, el govern hi col·loca un ex-banquer que l’any 2009 ja es va jubilar amb una pensió vitalícia de 3 milions d’euros !

Bankia és l’hereva d’altres entitats bancàries, totes elles amb problemes, però bàsicament és la suma de Caja Madrid i Bancaixa, dues entitats al servei, i mai millor dit, de sengles comunitats autònomes governades pel Partit Popular, Madrid i València, quina barra !

I ara ens venen a dir que, entre el que ja hi han posat i el que encara hi falta, per tal de salvar-la caldrà ‘injectar-hi’ 28.000 milions d’euros, una minúcia !

També afegeixen, per si de cas, que els ex-directius d’aquesta entitat, els antics i els més recents, no tenen cap mena de responsabilitat en aquest ‘forat’, que tot plegat és el resultat de la crisi que patim des de fa temps !

Aquesta extraordinària quantitat de diners, no en tingueu cap dubte, l'acabarem pagant tots nosaltres, més o menys uns 600 euros cadascú, i mentre estant aquesta colla d’ex-directius van dimitint, un darrere l’altre, i van cobrant indemnitzacions i pensions milionàries, quin país !

Aquesta situació que estem vivint es pot resumir en una sola frase : ells van tirant i nosaltres ‘cornuts i pagar el beure’ !