No sé si ens podem refiar gaire de'n Mario Draghi, actual president del Banc Central Europeu, ho dic perquè abans
del càrrec que ocupa actualment havia treballat a les ordres de Goldman Sachs, entitat que durant
el mes de setembre del 2008 va fer esclatar la crisi financera als Estats Units
i, de retruc, es va escampar per tot el món.
Sigui com sigui i malgrat els seus
antecedents, ‘Súper Mario’ com se'l
coneix en l'àmbit polític financer, avui ha decidit rebaixar el preu del diner
a la zona euro fins el punt més baix de la seva història, concretament al
0,50%. Aquest percentatge és el que fa servir el BCE a l'hora de deixar diners a la resta de bancs europeus.
Als Estats Units, la Reserva Federal
manté, des de fa un temps, el preu del diner al 0,25% i al Japó està al 0,10%,
percentatges, com es pot veure, molt per sota del que avui ha acordat el BCE.
A banda d'aquest anunci també s'ha prorrogat,
fins a juliol de 2014, la possibilitat ja vigent actualment d'accedir, sense
limitació i per part d'aquesta mateixa banca europea, a la demanda de diner per
a satisfer les seves necessitats de liquiditat, és a dir, seguir fent funcionar la ‘maquina
de fer diners’.
Aquestes dues mesures, a
banda d'altres no menys importants, tenen com a finalitat reactivar el crèdit
i, en conseqüència, animar l'activitat econòmica tan necessària per a poder
sortir de l'actual crisi.
Ara bé, per tal que aquestes mesures
tinguin èxit de veritat, caldrà vigilar de prop aquestes qüestions:
- Que, motivat per aquesta irrupció de diner, no augmenti
la inflació i l’IPC es mantingui en una zona estable,
- Que el crèdit arribi a les petites i mitjanes empreses tan
necessitades de finançament, i
- Que aquest crèdit es concedeixi a un interès baix, és a dir, d'acord amb aquest nou preu del diner.
Si aquestes condicions es donen,
és força probable que la tan desitjada recuperació es comenci a notar.
Però si aquesta rebaixa del preu del
diner només serveix, com passa sovint, per enfortir els bancs, molts d'ells ja
ajudats amb diner públic, i no arriba allà on és necessari, aleshores haurem
tornat a perdre el tren i no és segur que en passin gaires més.





