Si anem als veritables orígens del
mot ‘trempar’, deixant de banda la
connotació sexual, veiem que prové de donar a un material, com ara el vidre o l’acer,
el punt de duresa i elasticitat adequats, en el sentit de deixar-los a punt per
a cert usos concrets.
Però si intentem seguir el seu fil etimològic,
comprovem que ve del llatí, concretament del verb ‘temperare’, que significa moderar,
suavitzar; d’aquí es va obtenir el
mot ‘temprar’, que és com es feia servir en el català antic, i és en aquest
punt quan el seu sentit va passar, curiosament, de suavitzar a endurir; i,
finalment, se’n formà l’adjectiu ‘trempat’,
forma que quan fa referència a una persona, significa que està plena de vigor, d’energia i de bona salut,
i jo afegiria d’alegria.
També es pot dir ‘aquell xicot és més trempat que un gínjol’,
frase que li dóna encara més força al significat de ‘trempat’.
Abans d’acabar cal dir, però, que ‘trempats’ no només ho podem ser els
homes, les dones també, tot i que aleshores utilitzem el femení tot dient ‘aquella noia és molt trempada !’.
Ara bé, els qui no són gens ‘trempats’ són aquest d’aquí baix.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.