Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 de juliol del 2012

La festa nacional francesa


Avui se celebra la ‘festa nacional francesa’, en commemoració del dia 14 de juliol de 1789 quan el poble francès es va aixecar en contra de la monarquia absolutista i va prendre ‘la Bastilla’, alliberant a set presoners.

Aquell mateix any Joseph-Ignace Guillotin va proposar a l’Assemblea Nacional un instrument per a les execucions ‘sense dolor’, que es va anomenar ‘guillotina’ en honor del seu cognom. 

Val a dir que, l’Assemblea Nacional hi va donar el vist-i-plau i que fou un alemany de nom Tobias Schmidt, fabricant de pianos, qui la va construir.

Aquest instrument va ser utilitzat a França fins a l’any 1981, quan la pena capital va ser abolida. La darrera execució amb ‘guillotina’ a França va ser al 1977, a la presó de Marsella.

Destaquen dues figures històriques que van ser guillotinades, una el rei Lluís XVI i, posteriorment, la reina Maria Antonieta, executada el 16 d’octubre de 1793 davant de tots els ciutadans de París.

Tres detalls sobre aquest relat meu d’avui :

1 – A França, el que realment se celebra cada 14 de juliol és el triomf de tot un poble que es va revoltar enfront de les injustícies i l’absolutisme regnant.

2 – Ja es força curiós que l’etimologia de l’estri en qüestió no vingui del llatí o del grec, com passa en la majoria dels mots, si no que s’hagi extret del cognom de qui el va proposar.

3 – I finalment sobta que sigui un fabricant de pianos qui va construir-ne les primeres guillotines, suposo perquè és necessitava una màquina amb un tall molt precís i, sobretot, ‘afinat’.




diumenge, 24 de juny del 2012

Sabadell també va tenir el seu ‘Sacromonte’


Durant la dècada de 1940, amb l’arribada de nombrosos immigrants d’Andalusia i Extremadura, a Sabadell van aparèixer algunes coves excavades als marges del Ripoll, bàsicament als voltants de Sant Oleguer, on hi habitaven famílies senceres en condicions molt precàries.

Sovint només ingressaven el que cobrava un membre de la família i els sous, en aquella època, eren realment molt baixos. En aquella situació les coves, malgrat tot, representaven una solució per a ells.

Les coves, generalment, tenien dus cavitats d’uns 6 o 7 metres quadrats cadascuna d’elles, una servia com a dormitori i l’altra feia les funcions de cuina. A expenses de la climatologia i del tot insalubres, la seva habitabilitat era realment molt penosa.

Un cop instaurat aquest sistema de vida va existir, fins i tot, un sistema de cobrament de ‘traspàs’ quan una família deixava la cova a una altra. En alguns casos aquest cobrament de diners podia arribar fins a les 3.000 pessetes.

A principis dels anys 50, alguns empresaris de Sabadell, entre ells l’alcalde franquista Josep Maria Marcet i Coll, construeixen vivendes per als seus treballadors, Josep Maria Marcet construeix les cases de 'Can Marcet' l’any 1953 i posteriorment, el 1957, Josep Garcia Planas funda el barri de cases de 'La Nostra Llar' a Sant Oleguer, tot això amb un intent de netejar la imatge de la manca real de vivenda a la ciutat.

Aquestes actuacions, però, no van resoldre el problema de les coves i a la mateixa dècada dels anys 50, l’ajuntament de Sabadell empès pel governador civil de Barcelona Felipe Acedo, va construir el barri d’habitatges socials de Campoamor, on hi van anar a viure molts dels ocupants de les coves de Sant Oleguer que, poc a poc, es van anar buidant.

Aquí podeu veure les reses visitables d’algunes d’aquestes coves que encara es poden veure als marges del Ripoll per la zona de Sant Oleguer.





dijous, 17 de maig del 2012

Fa més de 300 anys que dura la ‘broma’


Avui fa exactament 307 anys, concretament el 17 de maig de 1705, que es va signar per diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, anomenats popularment com ‘Els Vigatants’, el que es coneix com a ‘Pacte dels Vigatans’ a l’ermita de Sant Sebastià, de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona).

Segons aquest pacte secret amb el Regne d’Anglaterra, els anglesos facilitarien ajuda militar enfront Felip V de Castella, així com es comprometien a respectar Carles III i les lleis catalanes. A canvi, els catalans facilitarien el desembarcament de tropes de la ‘Gran Aliança’ a la costa catalana.

Al cap d’un mes, els comissionats Domènec Perera i Antoni de Peguera i d’Aimeric es reunirien a la capital de la República de Gènova amb Mitford Crowe, l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra, per tal de signar el Tractat de Gènova.

Però, evidentment, no se’n van sortir, l’11 de setembre de 1714, es produeix la caiguda de Barcelona després del setge de les tropes borbòniques de Felip V (primer rei de la dinastia dels Borbó a Espanya i en la mateixa línia dinàstica que l’actual rei).

Dos anys més tard, el 1716, es promulgà el ‘Decret de Nova Planta’ posant fi a la independència política de la Corona d’Aragó, prohibint l’ús del català i establint un sistema institucional uniforme a tots els territoris hispànics.



dijous, 10 de maig del 2012

Terra d’escudella


Quan es parla de ‘terra d’escudella’, hom es refereix a una espècie de sorra fina i llim que serveix, com abrasiu, per a netejar coses greixoses, sobretot atuells de cuina i vaixella.

Antigament, era freqüent la seva utilització per a netejar determinats estris de cuina, com ara les olles que servien per a preparar l’escudella, d’aquí el nom d’aquest tipus de sorra.

A principis del segle XX, i cal pensar que en èpoques anteriors també, els castellarencs anaven als voltants del Castell de Clasqerí a buscar-hi aquesta ‘terra d’escudella’, un tipus de terra que, com ja s’ha explicat, feien servir les mestresses com a detergent per a netejar plats i olles, després de convertir-la en sorra. L’indret d’extracció era el ‘sot del xaragall’ que hi ha a l’esquerra del començament del camí que mena al castell. (‘xaragall’ significa ‘regueró que forma l’aigua de la pluja, en escórrer-se per un terreny inclinat’).

En el decenni de 1940, el castellarenc Menna Curtiella explotava comercialment aquesta ‘terra d’escudella’ i la portava a carretades fins a Terrassa. Al mercat se’n podia trobar en sacs d’un quilogram, amb el nom comercial de ‘Arena Ideal’.

Aquí podeu admirar una bonica panoràmica del Castell de Clasquerí, anomenat també Castell de Castellar.



dimecres, 18 d’abril del 2012

Una mica d’història, amb l’excusa del futbol



Transformant en realitat una utopia, concepció d’un ideal irrealitzable, el Chelsea s’ha endut el primer assalt del matx amb la confrontació amb el Barça, això si, els esperem dimarts vinent aquí, a Barcelona, amb la il·lusió d’una remuntada possible.

Si parlo d’utopia és precisament perquè l’enfrontament ha tingut lloc al camp del Chelsea, nom del barri benestant de Londres on, durant un temps, va viure Sant Thomas More, jurista, escriptor i home d’Estat anglès, mort per la seva oposició a la separació de l’Església Anglicana, considerat màrtir i venerat com a sant per l’Església catòlica i per l’anglicanisme.

Tanmateix, Thomas More, va ser un pensador, teòleg, humanista i escriptor, essent la seva obra més famosa ‘Utopia’ on busca relatar l’organització d’una societat ideal.

El Rei Enric VIII es va enemistar amb Thomas More quan va voler divorciar-se de la seva esposa Caterina d’Aragó, i Thomas, com a Canceller, no ho va aprovar. Enric VIII havia demanat al Papa la concessió del divorci i la negativa d’aquest va suposar la ruptura d’Anglaterra amb l’Església Catòlica Romana.

Les successives negatives de Thomas More a acceptar els desitjos del rei, van provocar la rancúnia d’Enric VIII, que va acabar empresonant Thomas More a la Torre de Londres.

Finalment el rei va fer jutjar More qui fou acusat d’alta traïció i condemnat a mort. Ja al cadafal es va dirigir als presents amb la famosa frase, ‘I die being the King’s good servant, but God’s first’ (moro sent bon servent del Rei, però primer de Déu).