Avui fa exactament 307 anys,
concretament el 17 de maig de 1705, que es va signar per diverses personalitats
de la petita noblesa vigatana, anomenats popularment com ‘Els Vigatants’, el que es coneix com a ‘Pacte dels Vigatans’ a l’ermita
de Sant Sebastià, de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona).
Segons aquest pacte secret amb el
Regne d’Anglaterra, els anglesos facilitarien ajuda militar enfront Felip V de
Castella, així com es comprometien a respectar Carles III i les lleis
catalanes. A canvi, els catalans facilitarien el desembarcament de tropes de la
‘Gran Aliança’ a la costa catalana.
Al cap d’un mes, els comissionats
Domènec Perera i Antoni de Peguera i d’Aimeric es reunirien a la capital de la
República de Gènova amb Mitford Crowe, l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra,
per tal de signar el Tractat de Gènova.
Però, evidentment, no se’n van
sortir, l’11 de setembre de 1714, es produeix la caiguda de Barcelona després
del setge de les tropes borbòniques de Felip V (primer rei de la dinastia dels
Borbó a Espanya i en la mateixa línia dinàstica que l’actual rei).
Dos anys més tard, el 1716, es
promulgà el ‘Decret de Nova Planta’ posant fi a la independència política de la
Corona d’Aragó, prohibint l’ús del català i establint un sistema institucional
uniforme a tots els territoris hispànics.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.