Pendents del radar

Compte, no us penseu que em refereixo a qualsevol dels molts radars instal·lats a les nostres carreteres, no, em refereixo al radar meteorològic.

Havíem previst sortir a caminar a les 7 del matí per tal de fer una sortida de mitjana distància, com les que acostumem a fer un diumenge qualsevol.

Però tal com ja anunciaven les previsions, aquesta passada nit ha descarregat amb força i, a l’hora prevista per a sortir, estava plovent lleugerament i hem restat a l’espera de veure com evolucionava tot plegat.

El que volia explicar, però, no són exactament aquests petits detalls sense importància, em volia referir a l’allau de mitjans de predicció i medició meteorològics que tenim ara i que provoquen situacions com la meva d’aquest matí, és a dir, estar literalment enganxat al radar meteorològic per veure cap on van els núvols, minut a minut.

I això no sé si és del tot bo, en primer lloc perquè, tret que no estigui diluviant de mala manera, una pluja petita o fins i tot moderada no ens hauria d’espantar per a fer qualsevol activitat, encara que sigui la de sortir a caminar, i en segon lloc perquè, quan no existien tots aquests avenços, la gent feia prediccions meteorològiques més planeres, com ara mirar si el núvol negre sortia darrera una o altra muntanya, estudiar com bufava el vent i quina direcció duia i, el que tal vegada era més important, si els feia mal algun ‘ull de poll’ o el galindó de torn. No sé si tot això era massa científic, el que si que puc dir és que era molt més humà.

Bé, sigui com sigui, al final hem decidit sortir a caminar i, encara no estàvem ni mitja hora lluny de casa, que ja ens estàvem posant l’impermeable amb la corresponent gorra al cap. Hem baixat pel ‘torrent de Colobrers’, un dels paratges més bonics de l’entorn de Castellar del Vallès, amb un petit corriol que transcorre pel costat del torrent i amb una vegetació frondosa, on hi abunden els pollancres, els saücs i els platans.

Quin goig caminar tot plovent per aquell indret! El soroll de la pluja s’amplificava amb les gotes que queien dels arbres, el cant dels ocells no s’aturava malgrat tot i el torrent baixava amb més força que de costum, amb alegria i saltant per 'la Foradada’, un gran forat que es va fer a la roca, ara fa uns cents anys, per tal de desviar el curs de l’aigua i aprofitar les terres que formaven el meandre com a zona d’horta.

Fer aquesta activitat, en aquell precís instant i amb aquelles condicions meteorològiques no tenia preu! 


Per cert, segons el costumari català, hom creu que beure aigua de maig comporta salut, que rentar-s'hi la cara afavoreix la bellesa i que banyar-s'hi els cabells els enforteix i fa créixer, d'aquí ve el refrany que diu 'Aigua de maig, fa créixer el cabell un raig'. A veure si serà veritat després de la remullada amb aigua de pluja de maig d'avui.