dilluns, 14 de maig del 2012

La Torre de l’Aigua de Sabadell


Avui dilluns a Sabadell és festiu, donat que es commemora la festivitat de l’Aplec de la Salut. És per aquest motiu que he pogut fer una visita guiada a la 'Torre de l’Aigua', l’edifici més emblemàtic de la ciutat, fins el punt de ser-ne el símbol identificatiu.

Aquesta torre s’aixeca a la banda est de la ciutat, gairebé al cantell mateix de la riba del Ripoll. Obra planejada inicialment per l’enginyer sabadellenc Francesc Izard i Bas, va ser realitzada, però, segons un projecte de Lluís Homs Moncusí i sota la direcció d’obres de l’arquitecte municipal Josep Renom i Costa.

Es va acabar de construir el 1918, i va entrar en funcionament quatre anys més tard, és a dir el 1922, per tal de solucionar els problemes de subministrament d’aigua que el creixement demogràfic de la segona dècada del segle XX havia propiciat. L’objectiu era acumular l’aigua dels pous ja existents del Ripoll, tot i que posteriorment aquesta no fou suficient i se’n va fer venir també del Torrent de Ribatallada, al límit amb el terme de Castellar de Vallès.

Estructuralment, remet als models de construcció alemanys i, dins l’arquitectura local, és una obra significativa pel fet que es tracta d’una de les primeres construccions realitzades amb formigó armat, així com una de les darreres amb un estil modernista. Està construïda per vuit pilars, disposats en forma de piràmide, i estan units pels diferents trams de l’escala helicoïdal que ni dóna accés. Els pilars sostenen el cos elevat, de secció octogonal i cobert per un capitell de vuit plements. Al damunt del dipòsit hi ha un mirador, amb una obertura a cada costat, de forma rectangular amb la part superior lleugerament arquejada i protegida per balcons de ferro. Des del nivell a pla d’entrada fins la part més alta, té 50 metres i el dipòsit té una capacitat de quasi 300 m3.

L’escassetat d’aigua a la ciutat vingué motivada per diversos factors: el desenvolupament industrial, l’augment de la població, a causa de l’annexió de la Creu Alta a la ciutat, el decrement de la mortalitat i la immigració.

La torre va deixar de funcionar com a tal l’any 1967 i des de l’any 2000 compta amb il·luminació nocturna.

Aquí deixo algunes fotografies fetes amb la càmera fotogràfica del telèfon mòbil.

Porta d'entrada amb l'escut de la ciutat.



Al fons, el santuari de la Mare de Déu de la Salut.

El carrer Covadonga, segurament el més llarg de Sabadell.

El Parc Taulí i la Gran Via, al fons.

Part superior del dipòsit, amb els forats de respiració.

El campanar de la Puríssima.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.