El guió estava escrit, però calia
executar-lo i es va fer a la perfecció, sense desviar-se ni un mil·límetre del que estava previst, sense
necessitat d’apuntador, ni entrebancs, amb total satisfacció per la feina ben
feta.
Tots els actors que van poder sortir
a escena van estar a l’alçada del que s’esperava d’ells, van interpretar el seu
paper amb disciplina, amb diligència i plena convicció.
Alguns, o més ben dit ‘algunes’, van
intentar enrarir l’ambient previ a l’espectacle però no ho van aconseguir, al
contrari, van refermar, encara més, l’esperit de lluita i fermesa.
Quan es va obrir el teló la ‘xiulada’
va ser monumental, malgrat els inhibidors acústics i barroers que es van
instal·lar a l’escenari. O és que algú es creia que el rebuig general no es
produiria, malgrat tot?
El públic, meravellós, animant en
tot moment, amb els sentiments a flor de pell, lluint els colors, brandant els
símbols propis i cridant a més no poder, donant exemple, una vegada més, d’agermanament
entre rivals. O no va ser així?
Els actors d’un cantó, els nostres,
fent tota la feina en menys de mitja hora, per deixar-ho tot ‘al sac i ben
lligat’ quan abans millor. Els actors de l’altra banda lluitant amb impotència
i desesperació.
I al final, l’èxit, l’apoteosi i la
dedicació del triomf a tothom, sense oblidar ningú, tancant així una actuació molt
destacada. Què més es pot demanar?
Visca el Barça ! Visca l’esportivitat
! Fora la intolerància d’alguns i ‘algunes’ !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.