Quan es parla de ‘terra d’escudella’,
hom es refereix a una espècie de sorra fina i llim que serveix, com abrasiu,
per a netejar coses greixoses, sobretot atuells de cuina i vaixella.
Antigament, era freqüent la seva
utilització per a netejar determinats estris de cuina, com ara les olles que
servien per a preparar l’escudella, d’aquí el nom d’aquest tipus de sorra.
A principis del segle XX, i cal
pensar que en èpoques anteriors també, els castellarencs anaven als voltants
del Castell de Clasqerí a buscar-hi aquesta ‘terra d’escudella’, un tipus de
terra que, com ja s’ha explicat, feien servir les mestresses com a detergent
per a netejar plats i olles, després de convertir-la en sorra. L’indret d’extracció
era el ‘sot del xaragall’ que hi ha a l’esquerra del començament del camí que
mena al castell. (‘xaragall’ significa ‘regueró que forma l’aigua de la pluja,
en escórrer-se per un terreny inclinat’).
En el decenni de 1940, el
castellarenc Menna Curtiella explotava comercialment aquesta ‘terra d’escudella’
i la portava a carretades fins a Terrassa. Al mercat se’n podia trobar en sacs
d’un quilogram, amb el nom comercial de ‘Arena Ideal’.
Aquí podeu admirar una bonica panoràmica
del Castell de Clasquerí, anomenat també Castell de Castellar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.