El te de roca

De plantes aromàtiques i remeieres, als Països Catalans, n’hi ha una gran profusió. Tot i això, n’hi ha una cinquantena que són les més freqüents i conegudes.

Avui parlaré una mica del ‘te de roca’, també coneguda com ‘te de roquer’ o ‘te d’Aragó’ i amb el nom científic de ‘Jasonia glotinosa’, és un planta herbàcia aromàtica, de la família de les asteràcies o compostes i de tacte viscós. Creix en les fissures de les roques calcàries de llocs assolellats i secs, i difícilment la trobarem més enllà dels 800 metres d’alçada. Al Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, en podem trobar tot i que la seva presència s’ha vist molt minvada per la recol·lecció incontrolada.

Pel que fa als usos medicinals que se li coneixen, podem enumerar els següents :

Estimula les secrecions digestives.

Fa venir la gana.

Evita problemes de flatulències.

Va bé per als dolors abdominals.

Estimula la secreció biliar i la funció del fetge.

Té efectes espasmolítics.

Té efectes benefactors per la migranya, sobretot si es relaciona amb una digestió deficient.

És antidiarreic.

Concretament, el ‘te de roca’ destaca com un excel·lent digestiu, molt útil per alleugerir el dolor d’estòmac, facilitant una còmoda digestió i evitant l’acidesa, la inflor abdominal i l’aparició de gasos. En la medicina popular s’ha utilitzat igualment contra el constipat i la grip i com un ajut per a fer baixar la tensió arterial.