La fam

En ple segle XXI, aproximadament un 15% de la població mundial pateix fam, això representa uns 925 milions de persones. Per contra, la producció agrícola actual seria suficient per alimentar gairebé el doble de tots els éssers humans.

Conclusió, hi ha quelcom que falla; si per un cantó tenim un alt percentatge de gent que passa gana i per l’altre sobra menjar, és ben segur que aquesta qüestió no la tenim ben resolta.

És del tot cert que en aquells països on no disposen d’aigua potable suficient el problema s’agreuja en gran mesura, que els desastres naturals i el canvi climàtic no ajuden gens ni mica a pal·liar el problema, i que la violència, els conflictes armats i les pandèmies són en si mateixos generadors de greus desequilibris.

Però els principals desencadenants de la fam no són bàsicament aquests; el que veritablement provoca que, cada vegada, hi hagi més gent que no té prou aliments per a subsistir és l’increment desmesurat i continu dels seus preus. Per exemple, les crisis alimentàries periòdiques de l’Àfrica Subsahariana es produeixen amb mercats ben abastats d’aliments però amb uns preus que no poden ser pagats per culpa de la pobresa de la gent que hi habita.

Veure com, en països de l’anomentat primer món, la majoria de la població pot adquirir en forma suficient els seus aliments, i fins i tot en llencen, mentre en amplies zones del nostre planeta la desnutrició avança, dia rere dia, sense fre, ens hauria de fer reaccionar per força.