M’agradaria aventurar un pronòstic
sobre el resultat del partit d’avui que enfrontarà a Espanya amb Itàlia d’aquí
a dues hores mal comptades.
Jo donaré un resultat triple, 1 a 1
i a 0. Bé, no patiu que m’explicaré per donar un resultat tan estrambòtic i
inusual.
Espanya, passi el que passi, n’obtindrà
un punt, el que ha anat forjant amb la seva dèria nacionalista, espanyola
evidentment, que va fent forat entre la societat i que gràcies a un esport,
anomenat futbol, aconsegueix deixar de banda tots els problemes econòmics,
socials i de futur que tenen els seus habitants.
Itàlia, traurà també un altre punt,
amb el seu joc precís, a estones brut però sempre eficaç, amagant sempre la
veritat i no sortint mai com a perdedor davant de qualsevol lluita, malgrat tenir
unes cartes ‘dolentes’.
S’arribarà així a la fi del partit i
també després dels trenta minuts de pròrroga. Aleshores és llençaran els penals
i, per més que en llencin, tots seran bons i se celebraran amb una cridòria
abrandada, tant arreu d’Espanya com a la vella Itàlia.
Com que no hi haurà manera de que
ningú guanyi el partit acabarà així, amb un empat tècnic entre els dos
contendents.
Em direu que això no és possible,
que en qualsevol final que es jugui cal que hi hagi un guanyador i un perdedor,
però és que de perdedor ja n’hi ha un, fins i tot abans de començar a jugar, és
el que ha obtingut zero punts.
Es tracta de Catalunya i de totes
les nacionalitats històriques que es troben dins d’aquests dos països.
Es tracta del Català i d’altres llengües
minoritàries que són amenaçades constantment.
Es tracta del sentit comú que sembla
s’hagi perdut davant d’un matx d’aquestes característiques.
Ja tenim un perdedor, no en tingueu
cap mena de dubte, ja veureu com aquesta nit sortirà la follia al carrer
enarborant les ‘seves’ banderes,
intentant unificar i passar per l’adreçador tot allò que els fa nosa i els
neguiteja.
Ara bé, jo prefereixo tenir zero
punts i perdre, momentàniament, el partit a deixar-me arrossegar per aquesta
riuada d’incultura i fals nacionalisme. En aquestes circumstàncies i un
resultat advers no em sentiré un perdedor.
Con es diu sempre, ‘que guanyi el millor!’ (que no sempre
vol dir aquell que obté més puntuació).