Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de juny del 2012

L'encís de la 'Costa Brava'

Aquest cap de setmana, tot just finalitzat, estava previst anar a Tarragona per a celebrar el final de temporada del curs de ball de saló, amb els professors de l’escola i altres parelles que, com nosaltres, estan aprenent la bella pràctica de la dansa.

Al final, però, i per diverses circumstàncies la sortida va quedar anul·lada a darrera hora i, en conseqüència, el cap de setmana restava lliure.

Arrel d’això i també pel fet de coincidir amb el nostre aniversari de casament, ens acostem ja a les ‘noces de robí’, vam decidir gastar-nos el regal d’un cap de setmana que, fa poc temps, havia aconseguit amb la participació en un concurs radiofònic, tot anant a Palamós i l’Estartit.

De fer-se, no sé com s'hauria desenvolupat la sortida a Tarragona, jo suposo que molt bé, però el que si que puc afirmar és que aquest cap de setmana ha resultat un ‘10’ en la seva totalitat.


Aquí teniu un petit resum del que ha donat de si aquest dia i mig tan ben aprofitat.

Territori .-

Ambdues poblacions estan ubicades al cor de la ‘Costa Brava’ i a la comarca del Baix Empordà, amb boniques platges i antics ports farcits d’històries marineres.

De Palamós podem destacar-ne el seu imponent passeig marítim i tota la zona del port, plena de carrerons petits i places a diferents nivells amb el campanar de l’església de Santa Maria que sobresurt per damunt de tot.

Pel que fa a l’Estartit, té tres fronts inseparables de la vila, el marítim amb les illes Medes, el muntanyós amb el massís del Montgrí i el fluvial amb el riu Ter, trilogia que compon el ‘Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter’, reserva natural de fauna, flora i tresors marins d’incalculable bellesa.

El massís del Montgrí té alguns cims d’una alçada al voltant dels 310 metres i en destaca el cim del Montgrí amb el bonic castell del mateix nom.

Les Illes Medes són un arxipèlag de 21,5 hectàrees, format per set illots i algun escull. Les restes de naufragis que s’hi han trobat evidencien que les illes foren transitades per l’home des de fa molt de temps i van ser sovint una base dels pirates per a les seves incursions a la costa. Actualment es pot afirmar que és el veritable paradís dels submarinistes.

I, finalment, del Baix Ter en destaca la ‘Gola del Ter’, nom donat al delta i els aiguamolls que formen la desembocadura d’aquest riu al mar.

Gastronomia .-

La gastronomia d’aquesta zona destaca per la gran quantitat d’especialitats en productes de la mar. El dissabte, a l'hora de dinar i acompanyats d'uns amics, vam poder degustar un arròs mariner a Palamós, concretament al restaurant ‘La Salinera’, un dels més antics i destacats de la zona del port. En aquestes dates, la majoria d’establiments de la vila ofereixen el ‘menú de la gamba’, crustaci capturat en zones properes. I per sopar, el plat fort, de primer un petit pica-pica amb ‘anxoves de l’Escala’ i, després, una graellada de peix i marisc al restaurant ‘Cal Tet’, el millor restaurant de l’Estartit. Per a llepar-se els dits!

Havaneres .-

No es pot fer un resum de la Costa Brava sense parlar de les havaneres, gènere musical dels denominats d’anada i tornada, que té el seu origen durant el segle XIX en els ‘indianos’, mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostàlgia records d’aquella terra.


El dissabte, després de sopar a ‘Cal Tet’, vam entrar a la ‘taverna de Can Bernat’, cridats per les belles notes de les havaneres que sortien del seu interior i, fins a les 2 de la matinada, vàrem gaudir d’un bon grapat de cançons corejades moltes d’elles pel públic assistent.


Una de les havaneres més boniques que vam poder escoltar i cantar es titula ‘Mare vull ser pescador’ i diu així :

A un poble de pescadors
entre el mar i la muntanya
una mare al seu fill
l’inculca que fóra frare.
A dalt d’un vell monestir
un jove amb hàbit de frare
tot contemplant el blau mar
així a sa mare li parla :
Mare, vull ser pescador,
no m'ho privis, dolça mare.
Ja sé amb quanta buidor
et deixa la mort del pare.
Mare, vull ser pescador,
vull ser pescador i no frare
que sóc fill de pescador
i malgrat el teu dolor
jo tinc les venes salades.
Mare, vull fer-me a la mar
i que em bressin les onades.
A un poble de pescadors
davant la verge del Carme
prega una mare amb fervor
veient la mar abrivada.
Prega que torni el seu fill
que marxa amb la mar en calma
i mentre resa plorant
en aquell precís instant
torna el fill i així li parla:
Mare, vull ser pescador.


La cantada no va finalitzar fins que tots plegats, mocadors en mà, vam cantar les clàssiques ‘La bella Lola’ i ‘El meu avi’.   Fantàstic!




















dimecres, 2 de maig del 2012

Era català el navegant John Cabot?


Avui fa 515 anys, concretament el 2 de maig de 1497, que John Cabot, navegant i explorador al servei de la corona anglesa, va salpar del port de Bristol amb el vaixell ‘Matthew’ amb una tripulació de divuit homes. Amb aquesta expedició s’intentà consolidar els interessos d’Anglaterra a Amèrica del Nord i, també, establir les bases de la posterior colonització de les terres americanes per part dels anglesos.
Fins aquí la breu biografia oficial i, més o menys, interessada d’aquest personatge. A banda d’aquesta, però, existeixen dues hipòtesi ben diferents :
Una diu que el tal Cabot en realitat era italià, que el seu nom era Giovanni Caboto, d’origen genovès i que, posteriorment, s’establí a Venècia, des d’on navegà per la Mediterrània oriental i vers el 1484 es dirigí a Bristol (Anglaterra).
L’altra teoria, introduïda per Ricard Carreras i Valls, parla d’un origen català de Cabot, recolzant-se sobre alguns elements com ara l’existència documentada d’un navegant barceloní anomenat Joan Cabot i, a Mallorca, d’un Sebastià Cabot contemporanis tots dos del famós navegant i, també, pel fet que el cognom Cabot té molt arrelament a certs indrets de les terres de parla catalana. Actualment hi ha més de 1400 persones amb el cognom de Cabot, majoritàriament localitzades dins els Països Catalans, a les Illes Balears i les províncies de Barcelona i Alacant.
Un altre historiador, Joan Calsapeu i Cabot, ha trobat fins a 21 topònims catalans a l’àrea de la costa atlàntica de l’actual Canadà, territoris que va descobrir aquest navegant. Els catalanismes, no cal dir-ho, són difícilment atribuïbles a un venecià o a un anglès.
Una darrera curiositat sobre aquest personatge és el mot ‘cabotatge’ que significa ‘navegació comercial de port a port tot seguint la costa i orientant-s’hi’ i que alguns diuen que té el seu origen en el nom de ‘Cabot’, així es llegeix en un text enciclopèdic portuguès que “em sua homenagem, a estratégia de navegaçâo costeando o litoral recebeu o nome de cabotagem”
Aquí podeu veure l’estàtua de John Cabot que es troba a la zona portuària de Bristol.


diumenge, 29 d’abril del 2012

Bristol (dia 2)


Avui diumenge dia 29 d’abril, les previsions més pessimistes, meteorològicament parlant, s’han acomplert i el dia ha estat d’allò més rúfol, gris, fred i plujós la major part del matí i tarda, en definitiva un dia força desavinent.

Malgrat això, més o menys a dos quarts d’onze hem agafat un autobús en direcció a Bath, on teníem intenció de passar-hi el dia. Val a dir que la conductora de l’autobús ens ha renyat, amb anglès això si, just al moment de pujar doncs, a causa de la pluja i que arribàvem a la parada amb el temps just, hem hagut d’anar corrents l’últim tram del carrer i hem fet esperar ‘un parell de minuts’ el vehicle a la parada, en fi aquí a Bristol, com a tot arreu, hi ha gent que s’aixeca amb el peu canviat.

Al cap d’uns tres quarts d’hora de camí hem arribat a la ciutat de Bath, situada al comtat de Somerset i molt coneguda pels seus balnearis termals. Els primers documents històrics, en relació a la ciutat, daten d’època romana i ja parlen dels seus manantials. Tot i això, el primer temple aixecat a les aigües termals va ser construït pels celtes. Des de l’època isabelina fins la georgiana, va ser un complex termal per als rics. Per aquest motiu, la ciutat té nombrosos exemples d’arquitectura georgiana, amb el significatiu Royal Crescent. La ciutat té una població d’uns 90.000 habitants i és Patrimoni de la Humanitat.

La pluja i el mal temps, però, ens ha fet la guitza tota la jornada i ha condicionat del tot la nostra visita a aquesta bonica ciutat.



En primer lloc i després de endinsar-nos en els carrers del centre, hem visitat la casa on va viure Jane Austin, novel·lista anglesa de qui cal destacar ‘Orgull i prejudici’, ‘Seny i Sentiment’ i ‘Emma’ com a obres més significatives. Allà hem pres un té que ens ha ajudat a seguir amb la visita d’altres indrets de la ciutat.




Després hem passat pel costat d’alguns parcs i hem pogut admirar uns bons exemples de l’arquitectura georgiana.





Quan ja eren més de la una, hem visitat l’Abadia de Sant Pere, església anglicana que abans havia estat un monestir benedictí, i un clar exemple de ‘Gòtic perpendicular’. Destaca la seva gran nau i l’enorme vitrall col·locat damunt de l’altar major.






Després hem dinat en típic restaurant d’estil francès, estona que també ha anat bé per a recuperar-nos del fred i de la humitat.

Ja per la tarda, hem passejat per la zona del riu Avon que avui baixava amb força donat el règim de pluges d’aquests darrers dies.



Quan hem tornat a Bristol hem descansat una estona i encara hem tingut temps per a caminar pel costat d’uns dels canals i veure de prop el pub considerat més antic de la ciutat.



Les previsions per a demà dilluns, dia de la nostra marxa per la tarda, indiquen una millora del temps amb força estones de Sol, tot i això, jo no m’ho acabo de creure del tot.

Bristol (dia 1, vespre)


Avui, dissabte 28 d’abril, hem començat a visitar Bristol i, la veritat és, que ha estat una jornada força intensa i ben aprofitada; la climatologia ens ha donat un dia fresc, amb vent i amb algun plugim, sobretot pel matí, però en conjunt ens ha deixat fer.

Aproximadament a les 10 hem sortit amb autobús de l’estació de Temple Meads i tot fent una ruta circular per la ciutat, hem arribat a la part nord-oest, per tal de veure un dels punts més turístics de la ciutat, és tracta del pont penjant Clifton. Aquest pont, que serveix per travessar el riu Avon en el lloc on hi ha una gran gorga, va ser concebut per Isambard Kingdom Brunel el 1831, i l’obra va ser completada el 1864, essent un referent en l’enginyeria de ponts. Per la seva alçada i pel fet que s’han donat alguns casos, es conegut com ‘el pont dels suïcidis’ i, com a dada curiosa, tan a l’entrada com a la sortida del pont hi ha una inscripció amb el número de telèfon de l’associació ‘Samaritans’ per si s’observa algun comportament estrany amb alguna persona que passegi pel pont.





Tot seguit, hem entrat al comtat de North Somerset i hem visitat el parc ‘Ashton Court’, propietat de la ciutat de Bristol. És un dels molts pulmons verds que té la ciutat i, habitualment, es freqüentat per caminadors, marxadors i ciclistes que fan servir els innombrables camins, enmig d’una gran extensió de zona verda, arbres monumentals i alguns animals, com ara cérvols. En la zona central hi ha una gran mansió utilitzada com a restaurant de celebracions especials.






Quan hem acabat la visita del parc hem passejat pels carrers propers, una zona de petites botigues i amb gran activitat avui dissabte, moment que hem aprofitat per fer un petit descans i dinar.

Després, hem entrat a l'important 'Bristol Museum and Art Gallery', amb apartats com ara dinosaures, història natural, mineralogia, etcètera. A més, i coincidint amb la celebració del jubileu de diamants de la Reina d'Anglaterra, hem pogut visitar una col·lecció de 10 dibuixos de Leonardo da Vinci que aquests dies s'hi mostra.



Un cop hem sortit del museu i abans d’anar a visitar la catedral, pel camí, hem pogut veure un dels molts grafits que hi ha a la ciutat de Bristol. En aquest cas es tracta d’un grafit Banksy, pseudònim d’un artista de grafits urbans, a banda d’activista polític, director de cinema i pintor reconegut.



I, finalment, hem arribat a la catedral de Bristol, coneguda amb el nom de ‘Cathedral Church of the Holy and Undivided Trinity’, d’estil gòtic i en la que destaca la magnitud de la seva nau central, una de les més llargues del món.






Després d’un petit descans en un típic ‘pub’, hem anat a sopar a un local força concorregut i que, a més de restaurant, és una cerveseria artesanal, el seu nom és 'Zerodegrees'.

Per avui ja n’hi ha prou, ara a descansar i demà veurem si no plou i podem seguir visitant força coses; les previsions indiquen però un temps mogut i amb pluja gairebé assegurada, la solució ... demà.

dissabte, 28 d’abril del 2012

Bristol (dia 1)

El viatge des de Barcelona fins a Bristol fou d'allò més tranquil, malgrat alguna petita turbulència; tot i que l'avió va sortir amb mitja hora de retard, durant el trajecte va recuperar el temps perdut i vam aterrar a l'hora prevista.

A Bristol hi havia una mica de boira però la temperatura era agradable.

Des de l'aeroport al centre de Bristol amb transport públic i des de la parada de l'autobús, concretament a l'estació de tren de Temple Meads, fins l'hotel a peu amb un recorregut d'uns cinc minuts.

El canvi d'hora, fins que no t'acostumes, duu algun ensurt com ara llevar-te al matí més aviat del compte i coses així; suposo que demà ja ho farem més bé.

Avui el dia s'ha aixecat ennuvolat però les previsions meteorològiques no indiquen pluja. Després d'esmorzar començarem la nostra jornada de visita turística, amb l'ajuda d'uns bons guies.


divendres, 27 d’abril del 2012

Bristol (dia 0)

Estem preparant la maleta donat que, aquest cap de setmana, marxem de visita familiar i turística cap a Bristol.

Bristol és una ciutat important del sud-oest d'Anglaterra, concretament a la desembocadura del riu Avon, d'aproximadament 500.000 habitants, situada fins el 1996 dins el comtat d'Avon i, a partir d'aquest any, amb un estatus de comtat independent.

Bristol neix a l'època romana, i el seu comerç de la llana la situà entre les poblacions més importants de l'Anglaterra medieval. L'any 1172 Dublín es convertí en colònia seva. Als segles XIII i XIV l'intercanvi colonial estengué considerablement la seva xarxa comercial amb productes com ara la llana, el vidre, el cotó, etc., i als segles XV i XVI fou la segona ciutat del regne. Durant la guerra civil del segle XVII lluità a favor del Parlament, fins que, el 1643, fou assetjada i presa pels reialistes.

El comerç colonial prosseguí la seva expansió al segle XVIII, i la canalització de l'Avon millorà les condicions del port; però al segle XIX Bristol inicià la seva decadència a causa de l'abolició de l'esclavitud, tot i ser la darrera ciutat que s'hi adherí, mentre el port de Liverpool li prenia la supremacia comercial.

Com a coses interessants a visitar hi ha el casc antic i la zona portuària, el pont penjant de Clifton, l'església de St. Paul i la catedral anglicana, d'estil gòtic i amb una nau considerada de les més llargues del món.

Esperem que el temps, típicament plujós per aquelles contrades, ens deixi admirar els llocs més interessants d'aquesta bonica ciutat.