Avui diumenge dia 29 d’abril, les
previsions més pessimistes, meteorològicament parlant, s’han acomplert i el dia
ha estat d’allò més rúfol, gris, fred i plujós la major part del matí i tarda,
en definitiva un dia força desavinent.
Malgrat això, més o menys a dos
quarts d’onze hem agafat un autobús en direcció a Bath, on teníem intenció de passar-hi el dia. Val a dir que la
conductora de l’autobús ens ha renyat, amb anglès això si, just al moment de
pujar doncs, a causa de la pluja i que arribàvem a la parada amb el temps just,
hem hagut d’anar corrents l’últim tram del carrer i hem fet esperar ‘un parell
de minuts’ el vehicle a la parada, en fi aquí a Bristol, com a tot arreu, hi ha
gent que s’aixeca amb el peu canviat.
Al cap d’uns tres quarts d’hora de
camí hem arribat a la ciutat de Bath,
situada al comtat de Somerset i molt coneguda pels seus balnearis termals. Els
primers documents històrics, en relació a la ciutat, daten d’època romana i ja
parlen dels seus manantials. Tot i això, el primer temple aixecat a les aigües
termals va ser construït pels celtes. Des de l’època isabelina fins la
georgiana, va ser un complex termal per als rics. Per aquest motiu, la ciutat
té nombrosos exemples d’arquitectura georgiana, amb el significatiu Royal
Crescent. La ciutat té una població d’uns 90.000 habitants i és Patrimoni de la
Humanitat.
La pluja i el mal temps, però, ens
ha fet la guitza tota la jornada i ha condicionat del tot la nostra visita a
aquesta bonica ciutat.
En primer lloc i després de
endinsar-nos en els carrers del centre, hem visitat la casa on va viure Jane Austin, novel·lista anglesa de qui
cal destacar ‘Orgull i prejudici’, ‘Seny i Sentiment’ i ‘Emma’ com a obres més significatives.
Allà hem pres un té que ens ha ajudat a seguir amb la visita d’altres indrets
de la ciutat.
Després hem passat pel costat d’alguns
parcs i hem pogut admirar uns bons exemples de l’arquitectura georgiana.
Quan ja eren més de la una, hem
visitat l’Abadia de Sant Pere, església anglicana que abans havia estat un
monestir benedictí, i un clar exemple de ‘Gòtic perpendicular’. Destaca la seva
gran nau i l’enorme vitrall col·locat damunt de l’altar major.
Després hem dinat en típic
restaurant d’estil francès, estona que també ha anat bé per a recuperar-nos del
fred i de la humitat.
Ja per la tarda, hem passejat per la
zona del riu Avon que avui baixava amb força donat el règim de pluges d’aquests
darrers dies.
Quan hem tornat a Bristol hem
descansat una estona i encara hem tingut temps per a caminar pel costat d’uns
dels canals i veure de prop el pub considerat més antic de la ciutat.
Les previsions per a demà dilluns,
dia de la nostra marxa per la tarda, indiquen una millora del temps amb força
estones de Sol, tot i això, jo no m’ho acabo de creure del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.