diumenge, 29 d’abril del 2012

Bristol (dia 2)


Avui diumenge dia 29 d’abril, les previsions més pessimistes, meteorològicament parlant, s’han acomplert i el dia ha estat d’allò més rúfol, gris, fred i plujós la major part del matí i tarda, en definitiva un dia força desavinent.

Malgrat això, més o menys a dos quarts d’onze hem agafat un autobús en direcció a Bath, on teníem intenció de passar-hi el dia. Val a dir que la conductora de l’autobús ens ha renyat, amb anglès això si, just al moment de pujar doncs, a causa de la pluja i que arribàvem a la parada amb el temps just, hem hagut d’anar corrents l’últim tram del carrer i hem fet esperar ‘un parell de minuts’ el vehicle a la parada, en fi aquí a Bristol, com a tot arreu, hi ha gent que s’aixeca amb el peu canviat.

Al cap d’uns tres quarts d’hora de camí hem arribat a la ciutat de Bath, situada al comtat de Somerset i molt coneguda pels seus balnearis termals. Els primers documents històrics, en relació a la ciutat, daten d’època romana i ja parlen dels seus manantials. Tot i això, el primer temple aixecat a les aigües termals va ser construït pels celtes. Des de l’època isabelina fins la georgiana, va ser un complex termal per als rics. Per aquest motiu, la ciutat té nombrosos exemples d’arquitectura georgiana, amb el significatiu Royal Crescent. La ciutat té una població d’uns 90.000 habitants i és Patrimoni de la Humanitat.

La pluja i el mal temps, però, ens ha fet la guitza tota la jornada i ha condicionat del tot la nostra visita a aquesta bonica ciutat.



En primer lloc i després de endinsar-nos en els carrers del centre, hem visitat la casa on va viure Jane Austin, novel·lista anglesa de qui cal destacar ‘Orgull i prejudici’, ‘Seny i Sentiment’ i ‘Emma’ com a obres més significatives. Allà hem pres un té que ens ha ajudat a seguir amb la visita d’altres indrets de la ciutat.




Després hem passat pel costat d’alguns parcs i hem pogut admirar uns bons exemples de l’arquitectura georgiana.





Quan ja eren més de la una, hem visitat l’Abadia de Sant Pere, església anglicana que abans havia estat un monestir benedictí, i un clar exemple de ‘Gòtic perpendicular’. Destaca la seva gran nau i l’enorme vitrall col·locat damunt de l’altar major.






Després hem dinat en típic restaurant d’estil francès, estona que també ha anat bé per a recuperar-nos del fred i de la humitat.

Ja per la tarda, hem passejat per la zona del riu Avon que avui baixava amb força donat el règim de pluges d’aquests darrers dies.



Quan hem tornat a Bristol hem descansat una estona i encara hem tingut temps per a caminar pel costat d’uns dels canals i veure de prop el pub considerat més antic de la ciutat.



Les previsions per a demà dilluns, dia de la nostra marxa per la tarda, indiquen una millora del temps amb força estones de Sol, tot i això, jo no m’ho acabo de creure del tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.