No feia gaires dies que havia pujat
al cim de Sant Llorenç del Munt, la Mola, i avui ho he tornat a fer, però
aquest cop per un altre vessant, concretament pel seu costat de llevant.
Hem sortit des de l’ermita de les Arenes.
Aquesta petita ermita, dedicada a la Mare de Déu de les Arenes, va ser bastida
entre els segles XI i XII, per ordre del Monastir benedictí de Sant Llorenç del
Munt, en l’indret on conflueixen el Sot de la Matalonga i la Riera Seca amb el
Ripoll, entre els turons de la Furriola i les Arenes. Val a dir que és un lloc
força bonic i tranquil.
Després hem anat guanyant alçada,
sempre en direcció oest, tot passant per la zona del Dalmau. Els corriols eren
força estrets i ombrívols i al llarg del camí hem travessat fins a tres canals
amb una certa dificultat.
A mesura que ens acostàvem a la zona
de la font del Saüc, teníem unes vistes impressionants de tota la muntanya de
Sant Llorenç, de les seves parets i algunes de les coves.
Un cop hem aconseguit arribar a la
font hem pogut comprovar com, degut a la persistent sequera, no rajava gens
d’aigua.
Després de descansar una mica, hem
fet l’últim tram fins el cim de Sant Llorenç des d’on hem pogut admirar, com
sempre, unes meravelloses vistes de tot el Vallès.
Aquí us deixo algunes fotografies
d’aquesta bonica excursió d’avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.