Hi havia una vegada un elefant jove i un ‘rei’ lleó que passejaven
tranquil·lament per la sabana d’un país imaginari anomenat Botsulàndia. Aquella
era una tarda serena, amb un sol de justícia i una terra àrida i amb pocs arbustos.
L’elefant jove anava caminant a un ritme més aviat baix i el ‘rei’ lleó,
donada la seva edat, el seguia, més o menys, al mateix pas.
El ‘rei’ lleó venia d’un país llunyà, amb greus problemes, on els seus
súbdits tenien vertaderes privacions i sovint els costava d'arribar a final de
mes.
L’elefant jove s’havia allunyat excessivament dels seus pares, els quals no
el deixaven mai anar sol per tal d’evitar ensurts.
La conversa, de moment, era força animada i l’elefant, amb un català del tot correcte, li deia al ‘rei’ lleó,
‘ com és que vens a caçar per aquest cantó de la sabana?’
I aleshores el ‘rei’ lleó, amb la llengua de l’imperi, li va contestar,
‘es que mola mucho cazar elefantes y mucho más si tienen buenos colmillos’
‘però ja ho saben a casa teva que has sortit a caçar elefants?’
‘no, no he dicho nada a la ‘reina’ leona, no le gusta que salga de caceria’
‘però ja saps que d’elefants en som pocs i, cada dia que passa, correm
perill d’extinció?,
‘va ... por un par de elefantes más o menos, ¿quién los echará en falta?’
‘no sé, no sé, jo no ho veig tan clar tot això. I com és que vens per aquí a
caçar, que no n’hi ha d’elefants al teu país?’
‘no, allí voy a cazar venados, jabalís y otras especies de este estilo,
pero de elefantes no tenemos, ¡es una lástima!’
A tot això, l’elefant es va avançar una mica, tot passant per darrera un
petit arbre, i al cap d’un moment, va escoltar un esglai molt fort i es va
girar sense veure per enlloc al ‘rei’ lleó. Va girar cua i es va adonar que el ‘rei’
lleó havia tingut la mala sort de caure dins d’un forat tapat amb herbes, com
els que els caçadors fan servir per caçar feres ‘grans’.
‘¡Socorro! ¡Socorro!’
cridava amb desesperació el ‘rei’ lleó tot afegint,
‘Llama a mi séquito que me parece que me he roto algún hueso!’
En aquest moment, l’elefant que no les tenia totes, va marxar fent un fort
bram que serví per alertar tots els companys del ‘rei’ lleó, els quals se’l van endur a
corre-cuita, cap el seu país per tal de que el curessin de les seves ferides.
Mentre marxava a trobar els seus pares, l’elefant anava pensant amb tot el
que li havia succeït i es va dir a si mateix,
‘I si això li ha passat perquè demà és el 14 d’abril?’

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.