diumenge, 15 d’abril del 2012

IX Ruta de les Ermites, Castellar del Vallès


Avui he participat a la ‘Ruta de les Ermites’, prova de resistència de muntanya, amb sortida i arribada a Castellar del Vallès i amb una distància de 46,3 km. i un desnivell total de 3.368 m., tot passant per un grapat d’ermites representatives del romànic català.

Val a dir què, en el meu cas, he cobert la distància en  11 hores i que m’ha anat força bé.

A partir de l’ermita del Dalmau, ens ha agafat una tempesta, amb llamps i trons i força pluja que ha durat fins a l’ermita de les Arenes. Això si, mentre plovia, quin goig de veure com s’assaonava la terra, com s’omplien els bassals i com corrien els rierols que venien de muntanya amunt, llàstima que només ha durat aproximadament una hora.

Ara us passo una mica de pinzellada de les ermites per on hem passat al llarg de la caminada.
  
     1 - Santa Maria del Puig de la Creu (667 m.)

Església d’estil romànic que es troba en la frontera dels termes de Castellar de Vallès i Sentmenat. La capella romànica data del segle XII i és d’una sola nau amb dos absis laterals semicirculars, formant la figura d’un trèvol. Està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. Es diu que aquesta església fou edificada sobre el lloc on la llegenda diu que va morir el drac de Sant Llorenç.




2 - Sant Sebastià de Montmajor (515 m.)

L’alou de Sant Sebastià de Montmajor està documentat des del 1065, i el 1098 ja pertanyia al monestir de Sant Cugat.
L’església consta d’una sola nau de volta de canó, amb un gran absis quadrangular. El nau presenta absis semicirculars i al creuer hi ha el campanar de planta quadrada, de dos pisos.




      3 - Santa Maria del Grau (418 m.)

Ermita documentada el 1227, erigida a mig camí de Sant Sebastià de Montmajor. Bernat Gasius de Petra, senyor del castell, el 1346 llega a la capella dos sous catalans per comprar ciris. Des del segle XVII es coneixen diferents reformes i prohibicions de dir-hi missa pel perill d’ensorrar-se. Les darreres obres de reparació són del 2002; l’edifici es trobava en un estat tan deteriorat que l’absis s’havia separat de la nau.



      4 - Santa Maria del castell de Gallifa (625 m.)

L’església romànica de Santa Maria del Castell del segle XI, està construïda al punt més alt de la plana interior del castell i està documentada el 1060. És d’una nau amb absis. Fins el 1860 fou parròquia d’una part del terme, funció que compartia amb l’església de Gallifa. La imatge de la mare de Déu de l’ermita del castell (segle XIX), es va fer malbé durant la guerra civil espanyola.



      5 - Sant Jaume de Vallverd (576 m.)

L’ermita fou construïda a finals del segle XII per en Bernat de Vallverd, un ric terratinent, al costat de la residència de la família Vallverd –el mas Vallverd-, les ruïnes de la qual encara es poden observar pels voltants de l’esglesiola. La restauració data del 1975 i va ser beneïda pel bisbe de Vic Dr. Ramón Masnou Buxeda, tal com es fa constar en una placa de pedra que hi ha en una paret lateral exterior. Es tracta d’una església amb una sola nau central i un absis a la banda de llevant. El sostre comprèn dos trams diferenciats: la banda de ponent conserva la volta de canó pròpia de l’edifici original mentre que el sector oest fou reconstruït amb un embigat de fusta.






      6 - Sant Feliu de Vallcàrcara (616 m.)

Documentada des de l'any 1053, va ser la parroquial de l'antic terme disseminat de Vallcarca o Vallcàrcara. El 1127 se l'anomena S.Felicis de Valle Carchara. Al segle XVI va passar a ser sufragània de Sant Llorenç, vinculada al mas l'Ermengol que està prop seu.
Conserva en bona part la seva estructura romànica malgrat els afegits de segles posteriors (desaparició de la volta original i elevació de la coberta, substitució de la porta, eliminació d'una absidiola). Té planta única amb absis semicircular i quatre absidioles, una de les quals desapareguda). L'absis presenta decoració de tipus llombard.
S'hi venera una antiga imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda, desapareguda el 1936, i reposada el 1954.





      7 - Santa Maria del castell de pera (737 m.)

La primera referència documental data de l’any 978. El primer senyor del que es té constància és un tal Godemar a finals del segle X.
L’any 1736, la capella del castell es trobava ja en ruïnes, llavors la imatge de Santa Maria de Pera fou dipositada a l’església de Sant Llorenç Savall.




      8 - Sant Pere del Dalmau o de Mur (553 m.)

Sant Pere de Dalmau, o de Mur, és una petita esglesiola situada a un kilòmetre i mig de la masia del Dalmau. Es creu que va ser construïda cap a la fi del segle XI (tot i que està consignada una data de consagració el 1101) i era propietat del monestir de Sant Llorenç del Munt. Consta d'una nau única de planta rectangular, coberta amb volta de canó seguit, que no ha conservat l'absis. Va ser molt reformada l'any 1722 (hi ha una inscripció, amb el nom d'Antoni Dalmau, que així ho testimonia). En aquesta reforma es va suprimir l'absis, es va capgirar l'orientació de la nau i es va construir l'actual porta i el campanar d'espadanya. Es conserven les dues portes originals tapiades als murs de la nau. Aquests estan fets amb carreus escapçats petits i irregulars.



      9 - Santa Maria de les Arenes (408 m.)

Situada a l’extrem nord-oest del terme municipal. Se suposa que la comunitat de l’Ordre Benedictina de Sant Llorenç del Munt la va fer bastir entre els segles XI i XII. El 8 de setembre, dia de les Mares de Déu Trobades, s’hi celebra un Aplec. Cada primer diumenge de mes hi ha missa a les 10.00h.




      10 - Sant Feliu del Racó (363 m.)

La documentació més antiga trobada fins ara que fa referència a l’església de
Sant Feliu del Racó és del 986 (920?). No obstant això, l’any 1971 va trobar-se, durant una restauració, una llosa que es considera que era l’ara de l’altar d’època pre-romànica, amb la qual cosa es creu que podia haver-hi hagut un edifici dels primers temps del cristianisme.
De l'edifici romànic en queda un campanaret, amb dos rengles de finestres i un atri. La resta va ser enderrocada el segle XVIII, per a ampliar l'espai disponible. La resta de l'edifici és doncs, de construcció moderna (remodelació del 1819) d’estil bizantí, amb una sola nau de disset metre de llargada i set d’amplada, que té, a la banda dreta, una torre de planta octogonal amb un segon campanar, molt més gran que el romànic.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.