diumenge, 1 d’abril del 2012

I si tot fos una gran mentida?


Fa temps que volia escriure quelcom que comences amb aquest interrogant i és que sóc dels que pensa que moltes coses de la vida se’ns presenten davant nostre com si fossin un miratge, impregnades d’una gran dosi d’irrealitat. M’explico, vivim al costat d’altres persones, ens relacionem amb molta gent, participem de moltes activitats conjuntes i, malgrat tot, desconeixem totalment als altres i, fins i tot, a nosaltres mateixos.

La nostra ment es va alimentant de tot allò que ens ensenyen des de petits, del que ens expliquen mentre ens fem grans, del que observem dins la pel·lícula de la vida que ens passa pel nostre davant, però no podem tenir la certesa que allò que veiem sigui del tot real.

Vivim més d’emocions i sentiments que de realitats comprovades, sovint mana més el nostre cor que el nostre cap.

Hi ha quelcom per damunt nostre que ens aplica el seu dictat, a través de les modes, mitjançant els costums preestablerts, en el discurs de la moralitat, en definitiva, guiant-nos en tots el aspectes de la vida.

Els humans hem escrit la història tal com la volíem llegir, hem fet tots els possibles per homogeneïtzar el pensament i les normes i, aleshores, jo em pregunto ... i si tot fos una gran mentida? I si el món de veritat fos darrera la propera duna?

Potser tal com ho va cantar magistralment Bob Dylan, la resposta, amic meu, estigui en el vent i jo, per si fa el cas, no deixo mai d’escoltar-lo.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.