Olla a pressió

La ment humana té, a voltes, comportaments que semblen del tot incongruents, sovint anteposem els nostres criteris als que haurien de ser els generals, ens sembla que tenim la raó en coses que, d’una hora lluny, ja es veu que no poden ser, però ens hi entestem.

Si poséssim dins d’un recipient, per exemple una olla, les nostres dèries, les enveges, els individualismes, les simpaties, els amors, les pors i un llarg etcètera de virtuts i defectes humans i tanquéssim l’olla de forma hermètica, és ben segur que tendiria a explotar i, per això, són del tot necessàries les vàlvules d’escapament, forats a la tapa que deixen escapar la pressió extrema.

Tothom necessita tenir a prop aquestes vàlvules i jo, normalment, n’utilitzo algunes, com per exemple, comptar fins a deu abans de dir segons què (jo acostumo arribar fins a dotze), no voler pels demés el que no t’estaria bé per a tu, cedir en situacions que et sembla tenir la raó sigui com sigui, en fi, en trobaríem moltes de sortides als conflictes de convivència, el que cal és utilitzar-les adequadament.

Val a dir que tot això que acabo d’escriure ho faig en primera persona, és a dir, escric i explico el que crec que és bo per a mi, però de cap manera intento moralitzar o dir als demés el que tenen de fer, que cadascú trobi les solucions als seus problemes diaris, que de ben segur les trobarà.