Dijous, 5 d’abril del 2012, primera
nit a Calahorra, on hem vingut a passar la Setmana Santa i he de comentar que
aquesta nit, més o menys sobre les tres, hem arribat al zenit, al clímax de tot
plegat.
Bé, suposo que abans de seguir amb
el relat i per tal d’evitar equívocs
innecessaris cal una certa explicació; en aquesta estada a Calahorra, estem
allotjats en un hotel que es diu Zenit, però no us penseu que dic que hem
arribat al zenit per tal de fer honor al nom de l’hotel, ni per cap altra cosa
inexplicable a través d’aquest bloc, si no perquè en la nostra habitació
estàndard, amb un llit de matrimoni i un altre d’auxiliar, on hi dormim tres
persones adultes, ha estat aproximadament a les tres de la nit quan els roncs
han arribat al punt més àlgid, al punt zenital, aquell en que els decibels ja
es poden mesurar sense necessitat d’un aparell especial, ep, val a dir que jo
no assenyalo a ningú com a responsable del ‘concert
de mitjanit’, el que si que faré serà descartar-me a mi mateix donat que he
assistit a l’espectacle nocturn, sense poder aclucar el ulls, malgrat la foscor
del moment.
Com totes les coses a la vida, tot
té un punt alt i un de baix i, per tant, un cop aconseguit el punt zenital, ha
començat a baixar el to i la intensitat del soroll i la resta de la nit ha
estat d’allò més plàcida i tranquil·la.
Esperem que això no sigui així totes
i cadascuna de les nits de Setmana Santa perquè aleshores si que podríem dir
que hem vingut a viure un autèntic viacrucis a Calahorra.
Nota: Hom pot pensar que en aquesta
història hi he posat més pa que formatge, però no és així, creieu-me, he estat
del tot fidel amb la veritat de l’escena viscuda, fins i tot amb el nom de
l’hotel que és exactament així.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.