divendres, 6 d’abril del 2012

Punt zenital a Calahorra


Dijous, 5 d’abril del 2012, primera nit a Calahorra, on hem vingut a passar la Setmana Santa i he de comentar que aquesta nit, més o menys sobre les tres, hem arribat al zenit, al clímax de tot plegat.

Bé, suposo que abans de seguir amb el relat  i per tal d’evitar equívocs innecessaris cal una certa explicació; en aquesta estada a Calahorra, estem allotjats en un hotel que es diu Zenit, però no us penseu que dic que hem arribat al zenit per tal de fer honor al nom de l’hotel, ni per cap altra cosa inexplicable a través d’aquest bloc, si no perquè en la nostra habitació estàndard, amb un llit de matrimoni i un altre d’auxiliar, on hi dormim tres persones adultes, ha estat aproximadament a les tres de la nit quan els roncs han arribat al punt més àlgid, al punt zenital, aquell en que els decibels ja es poden mesurar sense necessitat d’un aparell especial, ep, val a dir que jo no assenyalo a ningú com a responsable del ‘concert de mitjanit’, el que si que faré serà descartar-me a mi mateix donat que he assistit a l’espectacle nocturn, sense poder aclucar el ulls, malgrat la foscor del moment.

Com totes les coses a la vida, tot té un punt alt i un de baix i, per tant, un cop aconseguit el punt zenital, ha començat a baixar el to i la intensitat del soroll i la resta de la nit ha estat d’allò més plàcida i tranquil·la.

Esperem que això no sigui així totes i cadascuna de les nits de Setmana Santa perquè aleshores si que podríem dir que hem vingut a viure un autèntic viacrucis a Calahorra.

Nota: Hom pot pensar que en aquesta història hi he posat més pa que formatge, però no és així, creieu-me, he estat del tot fidel amb la veritat de l’escena viscuda, fins i tot amb el nom de l’hotel que és exactament així.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.