Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Setmana Santa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Setmana Santa. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 d’abril del 2012

Etimologia d’algunes poblacions de la Rioja


- Calahorra : La ciutat va pertànyer al poble dels vascons, els qual van donar el nom de Kalakorikos a la ciutat que, ben aviat, destacaria com un important centre urbà en la vall mitja de l’Ebre. Els romans la van anomenar Calagurris i tal era la fama dels seus guerrers que August va formar una guàrdia personal amb soldats provinents d’aquesta ciutat.
- Briones : El seu nom prové dels Berons, antics pobladors de la Rioja.
- Haro : Hi ha diverses teories sobre la fundació d'Haro, prenent-se com la més realista la de Domingo Hergueta, qui argumentava sobre l'existència d'un ‘villorrio’  que cuidava el far del turó de la Mota que enllumenava la desembocadura del riu Tirón en l’Ebre, ja que aquesta zona era navegable. La vila rebria el nom d'aquest far, que evolucionaria, com el castellà, transformant-se en Haro.
- El Ciego : Sembla ser que el seu nom deriva d’una suposada ‘Venta del Ciego’ que existia en aquest lloc.

- Logroño : El nom de ‘Lucrobnio’ es troba anomenat per primer cop en un document de l’any 965, i el nom vindria d’ajuntar l’article ‘lo’ amb ‘Gronio’, paraula d’origen celta i que significa pas entre valls, ja que aquest lloc s’utilitzava freqüentment per travessar el riu Ebre.

- Alfaro : L'etimologia del nom Alfaro sembla que ve de l'expressió àrab Al-Faruh que vol dir el far o la torre.






Apoteosi final


Volgudament havíem deixat per a l’últim dia, ahir diumenge 8 d’abril de 2012, la zona i les poblacions més emblemàtiques de la Rioja, concretament la zona on es concentren la gran majoria de les bodegues i la producció del vi de Rioja i la capital de la comunitat autònoma amb tota la seva vitalitat diürna i, sobretot, nocturna.

A més, ens va fer molta il·lusió tornar a trepitjar els carrers d’algunes de les poblacions on, ara fa encara no quatre anys, dos de nosaltres vam arribar fent el camí català de Sant Jaume, després de recórrer 500 km des de Castellar de Vallès fins a Logroño.

La jornada, doncs, va començar una mica més aviat que els altres dies, a quarts de 10 marxàvem en direcció al nord-oest de la província, arribant fins a Briones, primera parada de la jornada; en primer lloc vam passejar una estona per una plantació vinícola i vam poder fer un petit tast d’un excel·lent vi de criança. Més tard, vam anar cap el centre de la població, que es troba dalt d’un turó, i vam visitar els principals monuments i carrers, i vam poder observar que es tracta d’una petita població però amb molta història.

Un cop acabada la visita, vam tornar a agafar el cotxe i vam anar cap a Haro, la capital del vi de la Rioja, on realment hi ha el gruix de la seva producció. Donat que era diumenge, Haro estava a vessar de gent i, d’entrada, ens va costar una mica trobar lloc per deixar el cotxe. Un cop ho vam aconseguir, vam anar cap el centre de la població, amb la seva magnífica plaça major, on acabaven de fer el tradicional concert de diumenge a la glorieta que es troba al bell mig de la plaça.

Després de passejar i barrejar-nos amb el bullici dels seus carrers, vam dinar molt bé en un dels molts restaurants que hi havia.

Havent dinat, vam recórrer un petit mercat medieval que hi havia instal·lat i, a mitja tarda, vam marxar en direcció a la capital, Logroño.

Abans, però, encara vam tenir temps d’aturar-nos a mig camí, tot sortint de la comunitat i entrant una mica al País Basc, a la petita població d’el Ciego, on vam poder visitar l’església de San Andrés, els seus carrers típics i les bodegues del Marques de Riscal, amb el seu edifi obra de l’arquitecte Frank Gehry, canadenc de naixement però nacionalitzar nord-americà, i que és el mateix arquitecte que va dissenyar el museu Guggenheim de Bilbao.

Un cop acabada la visita vam marxar cap el punt i final de la nostra excursió d’ahir, és a dir, la capital de la Rioja, Logroño. Vam concentrar la nostra visita en la part cèntrica de la capital, bàsicament el casc antic, on es pot copsar de veritat tot l’ambient d’aquesta ciutat tant cosmopolita. Vam caminar i admirar les seves places, els seus carrers típics, la catedral, etcètera.

Aproximadament a les 10 de la nit, vam estar per la zona del carrer Laurel, el rovell de l’ou de la vida nocturna de la ciutat. Vam provar diversos tipus de ‘tapes’, tot bevent una mica del magnífic vi de la Rioja.

Caminant per aquests carrers un s’adona de la diferència de forma de vida d’unes contrades a altres, són gent acostumats a sortir cada vespre, a trobar-se amb els amics, a beure i menjar plegats, a gaudir de la vida nocturna.

Ja ben tard a la nit, vam refer els nostres passos cap a Calahorra tot donant per acabada una magnífica excursió i posant punt i final a una visita formidable a la Rioja.

Ara us passo una petita mostra d’algunes visions de la jornada.
















diumenge, 8 d’abril del 2012

Olla a pressió


La ment humana té, a voltes, comportaments que semblen del tot incongruents, sovint anteposem els nostres criteris als que haurien de ser els generals, ens sembla que tenim la raó en coses que, d’una hora lluny, ja es veu que no poden ser, però ens hi entestem.

Si poséssim dins d’un recipient, per exemple una olla, les nostres dèries, les enveges, els individualismes, les simpaties, els amors, les pors i un llarg etcètera de virtuts i defectes humans i tanquéssim l’olla de forma hermètica, és ben segur que tendiria a explotar i, per això, són del tot necessàries les vàlvules d’escapament, forats a la tapa que deixen escapar la pressió extrema.

Tothom necessita tenir a prop aquestes vàlvules i jo, normalment, n’utilitzo algunes, com per exemple, comptar fins a deu abans de dir segons què (jo acostumo arribar fins a dotze), no voler pels demés el que no t’estaria bé per a tu, cedir en situacions que et sembla tenir la raó sigui com sigui, en fi, en trobaríem moltes de sortides als conflictes de convivència, el que cal és utilitzar-les adequadament.

Val a dir que tot això que acabo d’escriure ho faig en primera persona, és a dir, escric i explico el que crec que és bo per a mi, però de cap manera intento moralitzar o dir als demés el que tenen de fer, que cadascú trobi les solucions als seus problemes diaris, que de ben segur les trobarà.


A la tercera va la vençuda


Tercera nit a Calahorra i tinc de dir que ha estat una nit quieta i sense estridències i això que dos dels tres que dormim en la mateixa habitació, ahir, per dinar van menjar un plat típic d’aquestes contrades, ‘pochas’ (faves) amb cloïsses, fet que pronosticava una nit de llamps i trons, però no, no, tot ha estat quiet i tranquil ... o no, o potser és que el cansament acumulat ja comença a fer estralls i, en determinades circumstàncies, pot més el son que qualsevol altre efecte extern, sigui de la intensitat que sigui.

Jo, aquesta nit, he dormit bé!


Dissabte tranquil a la Rioja


Ahir, dissabte 7 d’abril de 2012, ha estat un dia més tranquil que els anteriors, tot esperant demà que tenim previst, com a 'traca final', una sortida una mica més llarga. De fet, hem sortit de Calahorra ja avançat el matí i hem marxat en direcció a Arnedo, població pròxima a Calahorra i especialitzada en la comercialització de sabatilles i roba esportiva en general, és pot dir que bona part dels seus habitants viuen exclusivament d’aquest aspecte del comerç.

A continuació i seguint la carretera que voreja la llera del riu Cidacos, hem arribat a Arnedillo, petita i pintoresca població, amb aigües termals, balneari i vies verdes per recórrer amb tranquil·litat.

Cal destacar les aigües termals naturals que sorgeixen en la superfície del riu, després d’haver-se filtrat a gran profunditat adquirint una alta temperatura, uns 52,5% graus C. de mitjana. Durant tot l’any és força normal veure-hi gent que es submergeix en les seves aigües donades les seves grans propietats per a la pell.

Un altre aspecte molt curiós d’aquesta zona són les coves naturals excavades a les muntanyes podent observar vertaderes cases fetes a l’interior, amb les seves finestres i estances diverses. Destaca la gran quantitat de forats de moltes mides i formes.

A primera hora de la tarda hem tornat cap a Calahorra on hem acabar la jornada amb un bon dinar.

Aquí deixo algunes fotografies d’aquesta jornada.








dissabte, 7 d’abril del 2012

Passeig per tres comunitats autonòmiques


Ahir, dia 6 d’abril de 2012, divendres Sant, encara que 'a priori' pugui semblar difícil, hem passejat per tres comunitats autonòmiques, al matí hem esmorzat a Calahorra, comunitat autònoma de La Rioja.

Després hem anat direcció Laguardia, petit poble murallat d’Àlaba, a la comunitat autònoma del País Basc. Aquí hem passejat pels seus carrers estrets i plens d’història, hem pogut veure funcionar el rellotge de l’ajuntament al tocar les 12 del migdia, amb els seus ballarins autòctons i hem visitat una cava subterrània, de les moltes que hi ha en aquesta bonica població.

Aproximadament a la 1 hem agafat el cotxe i ens hem desplaçat cap el també petit poble de Murugarren, a la comunitat autònoma de Navarra, on hem dinat d’allò més bé en un restaurant típic de la zona.

Un cop hem retornat a Calahorra, La Rioja, hem fet una passejada pel casc antic de la població, fins arribar a l’església de Sant Francesc, lloc on tradicionalment comença la processó del divendres Sant. Tot hi això un temps plujós ha endarrerit la sortida fins el punt de fer-la perillar.

Tot plegat pot semblar una passejada de molts quilòmetres però les distàncies que hem fet realment no han estat molt grans ja que Àlaba i Navarra, són limítrofes amb la Rioja i aquesta té una superfícies d'aproximada ment una sisena part de Catalunya.

Aquí teniu algunes fotografies d’aquesta excursió d’ahir.
















divendres, 6 d’abril del 2012

Setmana Santa a Calahorra


A Calahorra, bonica ciutat de la comunitat de La Rioja, la Setmana Santa es viu de forma intensa, tota la població, des dels més grans als més petits surten al carrer per tal de seguir-ne tots els actes, uns com a participants de la litúrgia, a través de les confraries i d’altres com a espectadors incondicionals de les processons i interpretacions.

Ahir vespre, dijous Sant, es va representar al llarg de tots els carrers les escenes de la Passió i mort de Jesús, el Sant Sopar, la presentació de Jesús davant Herodes, el camí cap el Gòlgota i finalment la crucifixió i enterrament.

Tot plegat sota una pluja persistent que encara hi posava més realitat a totes les escenes.

A tota la península Ibèrica hi ha multitud de llocs on, aquests dies, se celebren actes com aquest però s’ha de dir que a Calahorra ho viuen d’una forma especial.