Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris animals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris animals. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 d’abril del 2012

La faula de l’elefant i el ‘rei’ lleó


Hi havia una vegada un elefant jove i un ‘rei’ lleó que passejaven tranquil·lament per la sabana d’un país imaginari anomenat Botsulàndia. Aquella era una tarda serena, amb un sol de justícia i una terra àrida i amb pocs arbustos.

L’elefant jove anava caminant a un ritme més aviat baix i el ‘rei’ lleó, donada la seva edat, el seguia, més o menys, al mateix pas.

El ‘rei’ lleó venia d’un país llunyà, amb greus problemes, on els seus súbdits tenien vertaderes privacions i sovint els costava d'arribar a final de mes.

L’elefant jove s’havia allunyat excessivament dels seus pares, els quals no el deixaven mai anar sol per tal d’evitar ensurts.

La conversa, de moment, era força animada i l’elefant, amb un català del tot correcte, li deia al ‘rei’ lleó,

‘ com és que vens a caçar per aquest cantó de la sabana?’

I aleshores el ‘rei’ lleó, amb la llengua de l’imperi, li va contestar,

‘es que mola mucho cazar elefantes y mucho más si tienen buenos colmillos’
‘però ja ho saben a casa teva que has sortit a caçar elefants?’
‘no, no he dicho nada a la ‘reina’ leona, no le gusta que salga de caceria’
‘però ja saps que d’elefants en som pocs i, cada dia que passa, correm perill d’extinció?,
‘va ... por un par de elefantes más o menos, ¿quién los echará en falta?’
‘no sé, no sé, jo no ho veig tan clar tot això. I com és que vens per aquí a caçar, que no n’hi ha d’elefants al teu país?’
‘no, allí voy a cazar venados, jabalís y otras especies de este estilo, pero de elefantes no tenemos, ¡es una lástima!’

A tot això, l’elefant es va avançar una mica, tot passant per darrera un petit arbre, i al cap d’un moment, va escoltar un esglai molt fort i es va girar sense veure per enlloc al ‘rei’ lleó. Va girar cua i es va adonar que el ‘rei’ lleó havia tingut la mala sort de caure dins d’un forat tapat amb herbes, com els que els caçadors fan servir per caçar feres ‘grans’.

‘¡Socorro! ¡Socorro!’

cridava amb desesperació el ‘rei’ lleó tot afegint,

‘Llama a mi séquito que me parece que me he roto algún hueso!’

En aquest moment, l’elefant que no les tenia totes, va marxar fent un fort bram que serví per alertar tots els companys del ‘rei’ lleó, els quals se’l van endur a corre-cuita, cap el seu país per tal de que el curessin de les seves ferides.

Mentre marxava a trobar els seus pares, l’elefant anava pensant amb tot el que li havia succeït i es va dir a si mateix,

‘I si això li ha passat perquè demà és el 14 d’abril?’


divendres, 13 d’abril del 2012

Els dragons de Komodo


A través dels mitjans de comunicació d'aquests dies, hem assistit gairebé en directe a una vertadera història d’amor protagonitzada per dos rèptils, concretament entre dos ‘dragons de Komodo’, que s’han aparellat al zoo de Barcelona.

Des del primer moment que vaig seguir la notícia em va captivar saber més coses d’aquesta espècie animal originària bàsicament d’Indonèsia.

El ‘dragó de Komodo’, és una espècie de llangardaix de grans dimensions ja que, de mitjana, assoleix una mida de 2 a 3 metres i el seu pes pot arribar als 70 quilograms. La seva mida inusual s’atribueix al gegantisme insular, nom donat al fenomen biològic en que la mida dels animals aïllats en una illa augmenta dràsticament al llarg de les generacions.

El seu origen estaria situat fa uns quaranta milions d’anys a l’Àsia i, posteriorment, migraria a Austràlia i Indonèsia, al sud-est asiàtic, on ha quedat de forma residual.

Pel que fa a la reproducció, l’aparellament té lloc entre maig i agost, i els ous són postos al setembre. Durant aquest període els mascles combaten per les femelles, agafant-se l’un a l’altre amb les potes posteriors, fins que el perdedor queda sotmès al terra. El guanyador del combat mostra la llengua a la femella per aconseguir informació de la seva receptivitat. Les femelles són antagonístiques, i durant les primeres fases del festeig es resisteixen amb les urpes i les dents. Així doncs, el mascle ha d’immobilitzar completament la femella durant el coit per evitar prendre mal. Altres actes del festeig són quan el mascle frega el mentó sobre la femella, esgarrapades dures a l’esquena, i llepades.

Però a mi m’agradaria tornar a l’inici, és a dir, a la història d’amor protagonitzada entre el Gunter, nom d’un volcà d’Indonèsia, i l’Asmara, que en indonesi significa ‘amor’, dos noms per cert molt escaients, i veient les imatges del moment de l’aparellament, jo no he vist en cap moment cap indici d’agressivitat ni de resistència, ans al contrari, les seves fesomies denoten complaença i satisfacció.

En aquest moment, però, em faig una pregunta molt concreta, pot arribar a vulnerar la 'llei de protecció dels animals' airejar d’aquesta manera una imatge tant íntima d’una espècie animal?