divendres, 7 de juny del 2013

Economia i guerra

Avui he assistit a la darrera classe d'aquest curs de l'assignatura 'Teoria i Estructura Econòmica', a l'Autònoma, impartida pel professor Arcadi Oliveres i, com era d'esperar, aquesta sessió de cloenda ha estat del tot fidel a la línia que ha seguit al llarg de tot el curs.

Es tractava d'explicar les vinculacions que, de sempre però especialment en els darrers anys, han tingut l'economia i la guerra, lligams molt estrets i que expliquen de llarg el gran ‘negoci’ econòmic que, per a molts països, representen les guerres.

Ha començat parlant de l'enorme despesa en concepte de ‘defensa’ de la majoria de països, tot al·legant possibles amenaces externes, fins i tot després de la caiguda del mur de Berlín, l'any 1989, i de la desaparició de la URSS.

Concretament l'any 2012, aquesta despesa mundial en defensa va representar una xifra al voltant d'1,4 bilions de dòlars, quantitat 32 vegades superior a la xifra que es calcula  seria necessària per eradicar la fam al món.

Després ha donat algunes dades sobre els exèrcits, per exemple quantificant la xifra de soldats arreu del món en 26 milions de persones. Sobre aquest aspecte, ha comentat que l’ONU, recentment, va fer un estudi on es deia que, per atendre les necessitats en missions de pau, seria suficient una quantitat d'uns 500.000 soldats, per la qual cosa, fàcilment es pot deduir que en sobra un 98% del total.

Pel que fa a la investigació científica amb finalitats militars, ha comentat que, sovint, s'argumenta aquest fet com una qüestió positiva, tot afirmant que gràcies a aquesta investigació s'han obtingut avenços en qüestions civils. Amb dades a la mà, però, tot indica que de les grans inversions que es destinen a aquesta investigació científica, la part que realment repercuteix en millores per a la societat no arriba ni a un 10% del seu valor total.

Finalment, i pel que fa a la indústria i comerç d'armes, ha comentat el gran volum de diners que mou, que és un tipus de comerç amb molta opacitat i que, gairebé sempre se’n amaga el seu destí final. Sobre el seu flux es pot establir clarament un eix ‘nord – sud’, al nord els productors i al sud, i desgraciadament, els consumidors.

Ha conclòs la seva exposició indicant que Espanya, tradicionalment, ha estat un dels països capdavanters en la fabricació i venda d'armament i que, davant les dificultats econòmiques que patim, és del tot inacceptable, primer, que es destini a Defensa 52 milions d'euros diaris i, segon, que mentre la resta de despeses, per exemple educació i sanitat, han tingut retallades de l'ordre del 4%, l'assignació en Defensa hagi crescut un 28%.

Una cloenda de curs magnífica per a una assignatura sobre ‘economia social’ realment molt interessant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.