Avui he assistit a la darrera classe
d'aquest curs de l'assignatura 'Teoria i Estructura Econòmica', a l'Autònoma,
impartida pel professor Arcadi Oliveres i, com era d'esperar, aquesta sessió de
cloenda ha estat del tot fidel a la línia que ha seguit al llarg de tot el curs.
Es tractava d'explicar les
vinculacions que, de sempre però especialment en els darrers anys, han tingut l'economia
i la guerra, lligams molt estrets i que expliquen de llarg el gran ‘negoci’
econòmic que, per a molts països, representen les guerres.
Ha començat parlant de l'enorme
despesa en concepte de ‘defensa’ de
la majoria de països, tot al·legant possibles amenaces externes, fins i tot
després de la caiguda del mur de Berlín, l'any 1989, i de la desaparició de la
URSS.
Concretament l'any 2012, aquesta despesa mundial
en defensa va representar una xifra al voltant d'1,4 bilions de dòlars,
quantitat 32 vegades superior a la xifra que es calcula seria necessària per eradicar la fam al món.
Després ha donat algunes dades sobre
els exèrcits, per exemple quantificant la xifra de soldats arreu del món en 26
milions de persones. Sobre aquest aspecte, ha comentat que l’ONU, recentment,
va fer un estudi on es deia que, per atendre les necessitats en missions de
pau, seria suficient una quantitat d'uns 500.000 soldats, per la qual cosa,
fàcilment es pot deduir que en sobra un 98% del total.
Pel que fa a la investigació
científica amb finalitats militars, ha comentat que, sovint, s'argumenta aquest
fet com una qüestió positiva, tot afirmant que gràcies a aquesta investigació s'han
obtingut avenços en qüestions civils. Amb dades a la mà, però, tot indica que
de les grans inversions que es destinen a aquesta investigació
científica, la part que realment repercuteix en millores per a la societat no
arriba ni a un 10% del seu valor total.
Finalment, i pel que fa a la
indústria i comerç d'armes, ha comentat el gran volum de diners que mou, que és
un tipus de comerç amb molta opacitat i que, gairebé sempre se’n amaga el seu
destí final. Sobre el seu flux es pot establir clarament un eix ‘nord
– sud’, al nord els productors i al sud, i desgraciadament, els
consumidors.
Ha conclòs la seva exposició indicant
que Espanya, tradicionalment, ha estat un dels països capdavanters en la
fabricació i venda d'armament i que, davant les dificultats econòmiques que patim,
és del tot inacceptable, primer, que es destini a Defensa 52 milions d'euros diaris i, segon, que mentre la resta de
despeses, per exemple educació i sanitat, han tingut retallades de l'ordre del 4%, l'assignació en Defensa hagi crescut un 28%.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.