dimecres, 26 de juny del 2013

Desgavell lingüístic

Per finalitzar la nostra estada del passat cap de setmana a la Ribagorça aragonesa, vam anar fins el petit poble d'Eriste, molt a prop de Benasc, i pel camí ja ens vam fer una idea de les destrosses que van provocar les riuades de fa pocs dies.

Però m'agradaria parlar d'un altre desgavell d'aquesta zona, el lingüístic. Aquesta és una zona d'influències diverses on es parla el ‘benasquès’, una llengua de transició entre l'aragonès, el català de la Ribagorça i l'occità gascó.

Quan parlem de ‘gascó’ fem referència al dialecte més occidental de l'occità, amb un cert substrat basc donat que tota aquesta zona tenia pobladors d'aquest origen abans de la seva romanització.

És per tot això que per aquestes contrades trobem paraules de diversa procedència com ara:

Del basc: Amb la denominació ‘Obarra’ ja esmentada en l'anterior entrada d'aquest bloc o la paraula ‘ibons’, en referència als petits llacs que trobem als cims de les muntanyes, i que deriva clarament del mot basc del mot ‘ibai’ que vol dir riu.

D'origen celta: Com el nom  del principal riu d'aquesta zona que neix a la cara nord del Maladeta, l’Ésera, una denominació que, per cert, també tenen altres rius europeus com l’Isère a França.

Clarament català: Com l'afluent de l’Ésera que desemboca a l'embassament de Linsoles a Eriste conegut com l’Aigüeta del Posets, o el mateix nom del poble més alt de l'Aragó, Cerler.

Pròpiament aragonès: Que trobem en moltes de les denominacions de pobles i viles d'aquesta bonica regió.

El que no trobarem de cap de les maneres i per enlloc és cap mot que derivi del 'LAPAO', llengua ja oficial, a hores d'ara, a l'Aragó.

Definitivament, una molt bonica regió, farcida d'història (també lingüística) i amb un paisatge meravellós, com aquest que podeu veure aquí sota.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.