Per finalitzar la nostra estada del passat cap de setmana
a la Ribagorça aragonesa, vam anar fins el petit poble d'Eriste, molt a prop de
Benasc, i pel camí ja ens vam fer una idea de les destrosses que van provocar
les riuades de fa pocs dies.
Però m'agradaria parlar d'un altre desgavell d'aquesta
zona, el lingüístic. Aquesta és una zona d'influències diverses on es parla el ‘benasquès’, una llengua de transició
entre l'aragonès, el català de la Ribagorça i l'occità gascó.
Quan parlem de ‘gascó’
fem referència al dialecte més occidental de l'occità, amb un cert substrat basc
donat que tota aquesta zona tenia pobladors d'aquest origen abans de la seva
romanització.
És per tot això que per aquestes contrades trobem
paraules de diversa procedència com ara:
Del basc: Amb la denominació ‘Obarra’
ja esmentada en l'anterior entrada d'aquest bloc o la paraula ‘ibons’,
en referència als petits llacs que trobem als cims de les muntanyes, i que
deriva clarament del mot basc del mot ‘ibai’
que vol dir riu.
D'origen celta: Com el nom del principal riu d'aquesta zona que neix a
la cara nord del Maladeta, l’Ésera, una
denominació que, per cert, també tenen altres rius europeus com l’Isère a
França.
Clarament català: Com l'afluent de l’Ésera que
desemboca a l'embassament de Linsoles a Eriste conegut com l’Aigüeta del Posets, o el mateix nom del
poble més alt de l'Aragó, Cerler.
Pròpiament aragonès: Que trobem en moltes de les
denominacions de pobles i viles d'aquesta bonica regió.
El que no trobarem de cap de les maneres i per enlloc és cap mot que derivi del 'LAPAO', llengua ja oficial, a hores d'ara, a l'Aragó.
Definitivament, una molt bonica regió, farcida d'història (també lingüística) i amb un
paisatge meravellós, com aquest que podeu veure aquí sota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.