diumenge, 16 de juny del 2013

Anís del Mono

Aprofitant la nostra estada d'ahir a Badalona, vam poder veure de prop l'antiga fàbrica d’Anís del Mono, un edifici d'estil modernista que actualment alberga un museu.

L'any 1868, els germans Bosch i Grau funden la destil·leria al número 115 del carrer Eduard Maristany de Badalona.

La composició del licor es basava en l'herba matafaluga, originària d'Orient i portada pels àrabs a la mediterrània, a més s'hi afegia aigua químicament pura, xarop de sucre refinat i filtrat i alcohol i, tot plegat, es destil·lava mitjançant uns grans alambins de coure.

Amb aquests ingredients s'hi podien fabricar dos tipus d'anís, el sec que duia l'etiqueta verda i el dolç que la duia vermella.

Segons sembla, la família Bosch, en aquella època, tenia altres negocis a Amèrica i en un dels vaixells que anava i venia va arribar a Badalona un mico que de seguida van adoptar com a mascota de la fàbrica.

Aprofitant aquest fet els Bosch van decidir afegir el nom ‘del Mono’ al seu producte; tot i això, donat que les teories de l'evolució de les espècies de Charles Darwin estaven en aquell moment a l'ordre del dia, van decidir confeccionar una etiqueta amb un dibuix d'un mico amb la cara, segons alguns, del mateix Darwin i amb un pergamí a la mà que diu: ‘Es el mejor, la ciencia lo dijo y yo no miento’ en al·lusió al ja famós científic.

Cal dir també que les ampolles d'anís tenen un format molt especial i, de fet, el seu relleu estriat s'aprofita sovint com a instrument musical. Un cop l'ampolla és del tot buida i amb l'ajuda d'una cullereta, es pot fer una música molt característica, ajudant, de totes totes, a que la festa continuï.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.