dissabte, 8 de juny del 2013

Estar a la lluna de València

Aquesta és una expressió que es diu quan algú està absent, no està per la feina o se'l veu pensant en les musaranyes. El cert, però, és que l'origen d'aquesta dita és força curiós i real.

Antigament, a la ciutat de València i com a la majoria de grans ciutats, les muralles eren a ple rendiment i, quan queia la tarda i el sol es ponia, es procedia a tancar-les, una darrera l'altra, fins la última que era la porta de Serrans.

Qui no arribava abans de l'hora de tancament, perquè estava badant o perquè se li havia girat feina, es trobava la porta de Serrans tancada i aleshores, és clar, s'havia de quedar a dormir al ras, és a dir, sota la lluna.

I d'aquí va quedar l'expressió ‘estar a la lluna de València’, emprada en substitució de tanoca (en el sentit de babau o curt d'enteniment), de no haver arribat a temps o, simplement, per haver badat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.