Aquesta és una expressió que es diu
quan algú està absent, no està per la feina o se'l veu pensant en les
musaranyes. El cert, però, és que l'origen d'aquesta dita és força curiós i
real.
Antigament, a la ciutat de València
i com a la majoria de grans ciutats, les muralles eren a ple rendiment i, quan
queia la tarda i el sol es ponia, es procedia a tancar-les, una darrera l'altra,
fins la última que era la porta de Serrans.
Qui no arribava abans de l'hora de
tancament, perquè estava badant o perquè se li havia girat feina, es trobava la
porta de Serrans tancada i aleshores, és clar, s'havia de quedar a dormir al
ras, és a dir, sota la lluna.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.