dimarts, 9 d’octubre del 2012

Voluntarisme social


La Creu Roja ha iniciat, per primera vegada, una campanya per recollir fons i ajuda alimentària per a persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, un problema cada vegada més greu i que afecta ja a qualsevol capa social.

En una reunió informal de fa uns quants dies, algú va llençar una pregunta sense resposta, és a dir, una pregunta d’aquelles que molts ens fem però no sabem contestar, la qüestió era, què podem fer cadascú de nosaltres, individualment, per a canviar la deriva que està agafant la societat actual?

Uns deien que ningú pot canviar el decurs dels fets, i menys de forma individual, que tot està ‘lligat i ben lligat’ amb la finalitat de fer callar la veu dels qui es volen situar a l’altre cantó, dels qui es volen enfrontar, des de fora, al poder establert.

Altres deien que l’única solució radicava en el ‘voluntarisme’ organitzat per la societat civil, com a única eina vàlida per a modificar els valors humans i socials en general, aixecant la veu amb fets, cridant sense escarafalls, movent un gra de sorra cada dia per tal que ‘la casa comuna’, al capdavall, pugui aixecar-se i en quedi ben construïda.

És evident que entre un ‘immobilisme ranci’ i un ‘activisme social’ hi ha tot un món i també és ben cert que, mentre el primer no duu enlloc, el segon pot esdevenir l’impuls necessari per a fer trontollar els ciments de l’ordre establert, de les injustícies, de les greus desigualtats entre rics i pobres.

Sembla, per tant, que la solució hagi de passar necessàriament per la segona opció, però, està preparada la societat per a treballar pels ‘demés’, sense contraprestació directe? Té consciència la gent de la magnitud del problema i de les possibles solucions?

Molta gent està instal·lada en el conformisme, es creu que tot ens ho han de donar fet, l’egoisme com a forma de vida ha arrelat amb força entre la societat. Sovint, ens omplim la boca amb bons desitjos, però quan és l’hora de la veritat, no movem ni un sol dit per a intentar que es facin realitat i així, amb aquestes premisses, de ben segur que no anem enlloc.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.