Avui és Sant Narcís, el de Girona i
el de Jerusalem, tots dos bisbes i tots dos sants, tot i que s’ha posat en
dubte l’existència real de la versió gironina. Hom creu que es tracta d’un dels
habituals desdoblaments de personalitats reals freqüents a l’Edat Mitjana.
A més, al voltant de Sant Narcís de Girona,
sorgeix l’anomenat ‘miracle de les
mosques’. S’explica que el 1285,
les tropes franceses assetjaven la ciutat de Girona i van aconseguir entrar-hi,
un cop dins la ciutat, a Sant Fèlix, van profanar el sepulcre de Sant Narcís,
trencant-lo i de dintre van començar a sortir mosques que van anar a picar els
francesos, deixant de banda els gironins. Els soldats francesos, espantats, van
marxar, les mosques haurien mort uns 4.000 cavalls i, aproximadament, 20.000
soldats, encomanant-los algun mal en picar-los. Aquest fet, deia la ‘llegenda’, es va repetir en altres
setges de la ciutat, sempre protagonitzats per francesos, el 1653 i en 1808.
Ja és
prou curiós això de que les mosques (gironines) tinguin un sant com a patró i
que només piquessin als francesos.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.