Ahir vam anar a veure ‘Lo imposible’, una gran pel·lícula
basada en uns fets reals, el tsunami del 26 de desembre del 2004, engendrat per
un sisme a 4000 metres de profunditat submarina i que, bàsicament, va afectar
el sud-est asiàtic, amb efectes devastadors a les costes de diversos països,
entre ells Tailàndia.
Tot i que la producció no s’ha fet amb
capital català, el director Joan Antonio Bayona i la majoria d’integrants de l’equip
tècnic s’han format a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya
(ESCAC) i, s’ha de dir, que el resultat és magnífic.
Els efectes especials ens
transporten literalment a l’interior del tsunami, mostrant-nos la força
destructora d’unes ones gegants que es desplacen i cauen damunt d’una zona
eminentment turística.
El film, la història d'una família espanyola que es trobava al lloc dels fets, té dues parts, la primera
descriu el moment de l’impacte del tsunami i la segona, segurament la més
humana, va relatant el després, els morts, els ferits, gent perduda i que no
troba els seus, hospitals que no donen l’abast i un paisatge desolador.
Veient aquesta pel·lícula hom es pot
fer càrrec del que pot representar un desastre natural de grans magnituds, com
el que va passar aquell Nadal del 2004. Jo us la recomano.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.