És força curiosa l’etimologia i el
naixement d’aquesta pasta tan utilitzada a l’hora de l’esmorzar.
Malgrat ser un mot totalment
francès, el naixement d’aquesta pasta tan característica cal situar-lo a Viena
i concretament el 1689, quan els pastissers vienesos la van popularitzar en
record de la victòria contra els turcs, que tenien assetjada la ciutat, i fent
al·lusió a l’ensenya turca de la ‘mitja
lluna’.
Aquesta pasta i la seva forma va
perdurar entre els pastisseries vieneses, essent un producte força popular.
150 anys més tard, a finals de la
dècada del 1830, un oficial austríac anomenat August Zang va obrir un forn de
pa vienès a Paris, exactament en el número 92 del carrer Richelieu, i l’èxit d’aquestes
pastes en forma de mitja lluna va ser tot un èxit, imitat ràpidament per molts
altres forners i pastissers.
En aquest context és quan apareix
per primer cop el mot ‘croissant’ en
un diccionari francès, l’any 1863, amb el significat de ‘quart creixent’ per la seva forma similar a aquest període lunar.
És força interessant el recorregut
que va tenir aquesta pasta i el perquè del nom amb que se la coneix
mundialment. Ara bé, per ser curosos amb l’etimologia, quan ens serveixin un ‘croissant’ ho haurien de fer amb les
puntes mirant cap a l’esquerra, ja que aquesta és la posició de la lluna quan
està en ‘quart creixent’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.