La Castanyada

Aquesta és una festa força popular arreu de Catalunya; tradicionalment, se celebrava el dia de Tots Sants i, darrerament, s’ha acabat desplaçant a la seva vigília.

La castanyada catalana prové d’una antiga celebració funerària, tot i que sembla que existeix un origen celta anterior, concretament el ritual dels morts anomenat ‘Samhain’.

Actualment, celebrar la castanyada consisteix en fer un àpat en el que, de forma habitual, es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada, mentre que la beguda típica és el moscatell.

L’origen del costum de menjar castanyes no és massa clar, però una interpretació popular el relaciona amb la tradició de tocar les campanes la nit de Tots Sants per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Segons sembla, els campaners, després de fer repicar les campanes amb força durant una bona estona, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps, acompanyat amb un traguinyol de vi.

Se sol representar gràficament amb la figura d’una castanyera, una dona vella, vestida amb roba d'abric pobra i amb un mocador al cap, davant d’un torrador de castanyes per a la venda al carrer. Donaven vuit castanyes, embolicades amb una paperina de paper de diari, per un ‘quarto’, equivalent a tres cèntims de la nostra moneda i anunciaven llur producte amb un crit molt especial que deia:

‘ Castanyes, calentes i grosses, qui en vol ara que fumen? ‘

I la mainada, per fer-les enfadar, els cridava:

‘ Petites i dolentes, de les vuit, set de pudentes ‘