Aquesta propera matinada haurem d’endarrerir
una hora tots els rellotges, és a dir, a les 3 del diumenge bellugarem les
busques fins les 2 i, d’aquesta manera, ens adaptarem al que es coneix com
horari d’hivern.
El canvi es fa per aprofitar millor
les hores de sol i, en conseqüència, reduir el consum energètic. L’Institut
Català d’Energia ha calculat que l’estalvi que representa aquesta pràctica està
entre els 11 i 12 euros per cada llar catalana.
Hi ha moltes opinions contràries al
canvi d’horari estacional, fins i tot hi ha nombrosos països que la duien a
terme i ho han deixat de fer. Alguns argumenten que provoca problemes de salut per a les persones i els
més escèptics diuen que no té cap repercussió econòmica.
El cert és, però, que això ja ve de
lluny, algunes civilitzacions antigues, com la grega i la romana, ja ajustaven
els horaris al sol segons l’estació de l’any. L’any 1784, Benjamin Franklin,
que servia d’enviat estranger a França, va publicar un escrit on explicava que
els parisencs estalviaven espelmes aixecant-se més aviat i aprofitant més la
llum solar. En aquest sentit és prou conegut el proverbi del mateix Franklin
que diu:
‘ Anar a dormir i aixecar-se d’hora del llit, torna l’home saludable,
savi i ric ‘
El 1905, el constructor anglès
William Willett, va concebre l’horari d’estiu i en va fer una proposta tot i
que, de moment, no fou acceptada.
L’any 1916, amb motiu de la primera
guerra mundial, Alemanya i els seus aliats van fer el primer canvi, d’estiu, el
dia 30 d’abril. Poc a poc, i fins l’any 1918, s’hi van anar afegint molts
altres països com ara el Regne Unit, els Estats Units i Russia.
Per tant, aquesta adaptació horària
a la nostra zona ja té més de cent anys, tot i que, com ja he dit, encara hi ha
molta gent que discrepa de la seva utilitat real.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.