Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris voluntarisme social. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris voluntarisme social. Mostrar tots els missatges

dissabte, 16 de març del 2013

Premi al voluntarisme


Si agafem un diccionari i cerquem el mot ‘voluntari’ hi trobarem una definició que diu: persona que s’ofereix lliurement a fer una cosa a la qual no és obligat.

Si continuem buscant al mateix diccionari veurem com el verb ‘oferir’ indica: mostrar-se disposat a fer alguna cosa per als altres de forma desinteressada.

I si, per acabar, anem a buscar el significar de ‘bomber’, ens dirà: persona que forma part d'un cos organitzat per a extingir incendis i per a dur a terme diverses tasques de salvament.

De fet, no cal cercar res més per saber que un ‘bomber voluntari’ és una persona força especial, és algú que està disposat a donar ‘desinteressadament’ una part de la seva vida per ajudar als demés en situacions arriscades.

Si hi afegim  que n'hi ha que fa més de 25 anys que s’hi dediquen de forma totalment ‘voluntària’, això ja és del tot extraordinari.

Ahir, al Casino Ceretà de Puigcerdà, es van entregar les medalles d'Honor dels Bombers de la Generalitat 2012, en funció de la seva antiguitat al cos, i de les 41 medalles d'argent que es van entregar als bombers voluntaris d'arreu de Catalunya, dues foren per membres de Castellar del Vallès, una per Montserrat Vendrell i l’altra per Francesc Giralt.

En el mateix acte es va fer entrega de diverses Mencions honorífiques, una de les quals va ser per la Carmen Martínez (ADF), pels seus 25 anys de serveis com a personal de suport operatiu.

Enhorabona a tots ells i moltes gràcies a tots per la vostra feina!




dimarts, 9 d’octubre del 2012

Voluntarisme social


La Creu Roja ha iniciat, per primera vegada, una campanya per recollir fons i ajuda alimentària per a persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, un problema cada vegada més greu i que afecta ja a qualsevol capa social.

En una reunió informal de fa uns quants dies, algú va llençar una pregunta sense resposta, és a dir, una pregunta d’aquelles que molts ens fem però no sabem contestar, la qüestió era, què podem fer cadascú de nosaltres, individualment, per a canviar la deriva que està agafant la societat actual?

Uns deien que ningú pot canviar el decurs dels fets, i menys de forma individual, que tot està ‘lligat i ben lligat’ amb la finalitat de fer callar la veu dels qui es volen situar a l’altre cantó, dels qui es volen enfrontar, des de fora, al poder establert.

Altres deien que l’única solució radicava en el ‘voluntarisme’ organitzat per la societat civil, com a única eina vàlida per a modificar els valors humans i socials en general, aixecant la veu amb fets, cridant sense escarafalls, movent un gra de sorra cada dia per tal que ‘la casa comuna’, al capdavall, pugui aixecar-se i en quedi ben construïda.

És evident que entre un ‘immobilisme ranci’ i un ‘activisme social’ hi ha tot un món i també és ben cert que, mentre el primer no duu enlloc, el segon pot esdevenir l’impuls necessari per a fer trontollar els ciments de l’ordre establert, de les injustícies, de les greus desigualtats entre rics i pobres.

Sembla, per tant, que la solució hagi de passar necessàriament per la segona opció, però, està preparada la societat per a treballar pels ‘demés’, sense contraprestació directe? Té consciència la gent de la magnitud del problema i de les possibles solucions?

Molta gent està instal·lada en el conformisme, es creu que tot ens ho han de donar fet, l’egoisme com a forma de vida ha arrelat amb força entre la societat. Sovint, ens omplim la boca amb bons desitjos, però quan és l’hora de la veritat, no movem ni un sol dit per a intentar que es facin realitat i així, amb aquestes premisses, de ben segur que no anem enlloc.