Deixeu-m’ho dir així, ja sé que per
a molts pot resultar d’allò més normal, però per a mi, acabar satisfactòriament
la ruta Matagalls – Montserrat d’enguany, amb una distància de gairebé 85 kms.
i un desnivell d’aproximadament 6.000 metres, i que ho hagi aconseguit amb un
temps de 20 hores i 35 minuts, és del tot una proesa.
Vaig sortir des de Collformic ahir
dissabte, quan faltaven 3 minuts per les 4 de la tarda i he arribat avui a Montserrat
quan passaven uns minuts de dos quarts d’una de la tarda, això si, esmerçant-hi
un considerable esforç.
Com a dades positives, el bon temps
que ens ha fet, l’enorme participació, uns 3000 inscrits, la perfecta
organització de controls i avituallaments oficials, els avituallaments ‘particulars’
que hem gaudit nosaltres, en tres punts diferents, i l’esforç de tothom, tant
els que hem pogut acabar, com els que, per una raó o altra s’han vist obligats
a abandonar.
Pel cantó negatiu, jo només faria un
comentari, crec que el nou recorregut dissenyat al parc natural de Sant Llorenç
del Munt, abans d’arribar a Matadepera, no és el més apropiat. Aquesta és una
percepció meva, però haver de fer aquells pujadors tant grans, abans d’arribar
al quilòmetre 60, és del tot matador.
Si més no, jo vaig arribar a
Matadepera destrossat, sort que els ‘donuts’ i la beguda, xocolata i sucs de
fruita, serveixen fins i tot per a ‘revifar
un mort’.
Molts ja pensen en l’edició de l’any
que ve, jo, ara mateix, només penso amb el cruiximent general que tinc.
Moltes gràcies a tots pels ànims que
m’heu donat!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.