dissabte, 8 de setembre del 2012

Emulant a Bansky


Un cop l’any, per la festa major, tots els aficionats al grafit i seguidors incondicionals del ‘street art’ (art al carrer), intenten emular aquest artista nascut a Bristol i conegut arreu del món, amb els espais que el nostre ajuntament cedeix amb aquesta finalitat.

El moviment del ‘grafit’ arriba al nostre país al voltant del 1980 i, en els seus inicis, es mostra amb profusió en la majoria de les grans ciutats i en el format bàsic de la representació d’una signatura o anagrama.

Més endavant, aquest moviment deriva cap els dibuixos de traços maximalistes i buscant sempre un missatge de protesta o un to reivindicatiu, sovint ubicat en barris o ambients marginals.

Per bé que no se’l considera un art en si mateix, si no una representació gràfica de baix nivell, aquest moviment cada dia té més adeptes i seguidors, fins el punt que molts ajuntaments, com el de Castellar del Vallès, organitzen trobades o concursos en espais adequats.

Malgrat que els seus detractors argumenten que, aquesta tipus de representació, el que fa és embrutar les parets i, per tant, degradar visualment les ciutats, jo, darrera de qualsevol d’aquestes signatures inintel·ligibles, sempre he vist la mà d’un artista incipient.






















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.