A voltes la bellesa és del tot
fugissera, passa en un precís instant i no dura tot el que voldríem; arriba, se’ns
mostra amb tot el seu esplendor i, quasi a l’instant, ja només ens queda en el
record.
Així és la vida, plena de moments excepcionals, que s’escolen massa de pressa i que, en conseqüència, cal viure intensament.
Això si, després de la tempesta
sempre ve la calma i, en la mateixa lògica, després d’un esclat de colors
intensos, esdevé la serenor no exempta, igualment, d’una gran bellesa.
( Nota.- Fotografies fetes aquest mateix matí a la zona del Puig de la Creu, tot pujant i un cop a dalt )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.