En primer lloc dir-vos que jo ahir
anava confós donat que estava convençut que, per entrenar-nos per a la propera
Matagalls – Montserrat, el grup volia fer la ruta des de Collformic fins a Sant
Llorenç i, realment, es volia sortir d’Aiguafreda, amb un recorregut total d’uns
30 quilòmetres.
Sort que finalment va ser així
perquè jo en vaig ben bé tenir prou amb aquella trentena de quilòmetres de mai
acabar, amb pujades importants i pistes forestals d’una llargada que jo ja no
recordava.
Tot i això, vam fer el recorregut
amb un temps d’unes sis hores i, per tant, es pot dir que anant a un ritme
força bo.
La pujada des d’Aiguafreda fins el
Pla de la Garga, d’uns dos quilòmetres i mig, es va fer molt llarga, primer
perquè va ser començar a caminar i començar ja a pujar i després perquè a
aquella hora el sol encara escalfava de valent.
Un altre tram, per a mi força
feixuc, va ser la pista que va pujant des de la carretera de Sant Quirze Safaja
fins el coll de Matafaluga, amb una distància d’uns cinc quilòmetres, que
sembla no s’acabin mai.
Malgrat l’esforç, val a dir que el
paisatge era d’allò més magnífic i les vistes impressionants, especialment la
vista del Pla de la Calma, el sanatori del Puig d’Olena (on el 1942 hi va morir el poeta Màrius Torres víctima de la tuberculosi), els cingles de Sant
Sadurní, el Farell amb el pic del Vent i la silueta de la Mola ben dibuixada a l'horitzó quan ja arribàvem a Sant Llorenç.
Donat que, durant la prova Matagalls – Montserrat, tot aquest tram el passarem ja ben bé de nit, vaig aprofitar per a fer les fotografies que aquell dia no podré fer i aquí en deixo unes quantes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.