Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris caminar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris caminar. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de setembre del 2012

Tinc la sensació d’haver fet una proesa


Deixeu-m’ho dir així, ja sé que per a molts pot resultar d’allò més normal, però per a mi, acabar satisfactòriament la ruta Matagalls – Montserrat d’enguany, amb una distància de gairebé 85 kms. i un desnivell d’aproximadament 6.000 metres, i que ho hagi aconseguit amb un temps de 20 hores i 35 minuts, és del tot una proesa.

Vaig sortir des de Collformic ahir dissabte, quan faltaven 3 minuts per les 4 de la tarda i he arribat avui a Montserrat quan passaven uns minuts de dos quarts d’una de la tarda, això si, esmerçant-hi un considerable esforç.

Com a dades positives, el bon temps que ens ha fet, l’enorme participació, uns 3000 inscrits, la perfecta organització de controls i avituallaments oficials, els avituallaments ‘particulars’ que hem gaudit nosaltres, en tres punts diferents, i l’esforç de tothom, tant els que hem pogut acabar, com els que, per una raó o altra s’han vist obligats a abandonar.

Pel cantó negatiu, jo només faria un comentari, crec que el nou recorregut dissenyat al parc natural de Sant Llorenç del Munt, abans d’arribar a Matadepera, no és el més apropiat. Aquesta és una percepció meva, però haver de fer aquells pujadors tant grans, abans d’arribar al quilòmetre 60, és del tot matador.

Si més no, jo vaig arribar a Matadepera destrossat, sort que els ‘donuts’ i la beguda, xocolata i sucs de fruita, serveixen fins i tot per a ‘revifar un mort’.

Molts ja pensen en l’edició de l’any que ve, jo, ara mateix, només penso amb el cruiximent general que tinc.

Moltes gràcies a tots pels ànims que m’heu donat!





diumenge, 2 de setembre del 2012

Ruta Aiguafreda – Sant Llorenç Savall


En primer lloc dir-vos que jo ahir anava confós donat que estava convençut que, per entrenar-nos per a la propera Matagalls – Montserrat, el grup volia fer la ruta des de Collformic fins a Sant Llorenç i, realment, es volia sortir d’Aiguafreda, amb un recorregut total d’uns 30 quilòmetres.

Sort que finalment va ser així perquè jo en vaig ben bé tenir prou amb aquella trentena de quilòmetres de mai acabar, amb pujades importants i pistes forestals d’una llargada que jo ja no recordava.

Tot i això, vam fer el recorregut amb un temps d’unes sis hores i, per tant, es pot dir que anant a un ritme força bo.

La pujada des d’Aiguafreda fins el Pla de la Garga, d’uns dos quilòmetres i mig, es va fer molt llarga, primer perquè va ser començar a caminar i començar ja a pujar i després perquè a aquella hora el sol encara escalfava de valent.

Un altre tram, per a mi força feixuc, va ser la pista que va pujant des de la carretera de Sant Quirze Safaja fins el coll de Matafaluga, amb una distància d’uns cinc quilòmetres, que sembla no s’acabin mai.

Malgrat l’esforç, val a dir que el paisatge era d’allò més magnífic i les vistes impressionants, especialment la vista del Pla de la Calma, el sanatori del Puig d’Olena (on el 1942 hi va morir el poeta Màrius Torres víctima de la tuberculosi), els cingles de Sant Sadurní, el Farell amb el pic del Vent i la silueta de la Mola ben dibuixada a l'horitzó quan ja arribàvem a Sant Llorenç.

Donat que, durant la prova Matagalls – Montserrat, tot aquest tram el passarem ja ben bé de nit, vaig aprofitar per a fer les fotografies que aquell dia no podré fer i aquí en deixo unes quantes.


















dissabte, 1 de setembre del 2012

Últim entrenament per a la Matagalls–Montserrat


D’aquí a poc més de dues hores, amb un grup de companys, farem el darrer entrenament important de preparació per a la Matagalls – Montserrat que se celebrarà d’aquí a quinze dies.

Tenim intenció de fer una mica més de la meitat del seu recorregut, concretament des de Collformic fins a Sant Llorenç Savall, amb una distància total d’uns 46 quilòmetres.

Ens servirà com a test per tal de saber en quina forma física estem davant d’aquesta prova de resistència.

En fi, demà ja us explicaré com ens ha anat tot plegat i les sensacions que hauré tingut.



divendres, 24 d’agost del 2012

Entrenament per la Matagalls – Montserrat


Després del parèntesi de les vacances, aquesta setmana he tornat a l’entrenament per tal d’arribar en condicions a la Matagalls – Montserrat d’enguany.

Amb un grup de companys hem anat sortint gairebé totes les tardes, entre les 5 i les 6, per tal de fer unes 3 hores de marxa pels voltants de Castellar del Vallès intentant fer, això si, una mica de desnivell.

El dilluns passat vam sortir de Castellar fent una petita volta inicial per Ca n’Ametller, el camí de Castellar, el camí del cementiri, l’era d’en Petasques, la drecera del Puig de la Creu i tornar per la pista de Canyelles.

No sé si era per la calor, molt alta durant aquests dies, o perquè coincidia amb el meu primer dia de retorn a caminar una mica més del compte però la meva suada va ser memorable.
El dimarts ens vam atrevir a fer el coll del Lliri, sortint des de Castellar del Vallès i, un cop al pla del Girbau, baixar per la pista que mena al Sabater Vell i tornada per Sant Feliu del Racó, on vam gaudir d’una magnífica ‘clara’ de cervesa.

El dimecres alguns vam fer ‘campana’ i ahir dijous ‘sant tornem-hi’; vam deixar el cotxe a l’aparcament de les Arenes i vam començar a caminar per la riera fins a trobar la pista per arribar a la canal de Santa Agnès, per tal d’arribar a l’ermita. De tornada vam refer el mateix camí amb una mica de volta per anar a visitar el pi de les ‘quatre besses’ al costat del Dalmau.

Val la pena comentar que, tot pujant a Santa Agnès, vam passar pel costat del lloc on viu l’ermità de la muntanya de Sant Llorenç; el José Maria, 'Chema', fa 36 anys que habita allà, tot sol, alimentant-se del que troba i del que, de tant en tant, algú li porta. Molt a prop de la seva cabana hi té una petita font on proveir-se d’aigua.

Bé, a veure si la calor ens deixa anar seguint amb els entrenaments i arribem a la prova atlètica de resistència amb una certa preparació. Jo, realment, necessito molt fer aquestes prèvies.