Un documental entranyable

Aquest matí he assistit a la projecció del documental realitzat pel cineasta castellarenc Josep Vidal sobre la fàbrica Tolrà, ‘Can Tolrà, 140 anys de la nostra història’, acte enquadrat dins les ‘Jornades Europees del Patrimoni’ que ha organitzat l’Ajuntament de Castellar del Vallès.

I he de dir, sincerament, que aquest documental, dividit en dues parts i d’una durada d’una mica més de dues hores, m’ha satisfet moltíssim i m’ha fet reviure aquests 140 anys de la història de la nostra vila.

Alguns fets prou coneguts per tothom, altres potser no tant.

És un treball històric però, alhora i sobretot, és un relat humà, de vivències personals viscudes per molts castellarencs, de les diverses formes de viure i de treballar al llarg del període en que s’esdevé el relat.

Ens ensenya el gran esforç realitzat per la classe treballadora, en gran mesura per les dones, treballant una gran quantitat d’hores i tenint al seu càrrec diverses màquines al mateix moment. Ordidores, filadores, teixidores, contramestres, mecànics, van apareixent davant l’espectador fent un relat exhaustiu, però molt proper, del que ha representat aquesta fàbrica per a la nostra vila.

També és la història del pas de la família Tolrà per Castellar del Vallès, amb tot el seu llegat, però, insisteixo, els vertaders protagonistes d’aquest gran documental són els treballadors, la gent del poble, que cada dia anaven a treballar a ‘toc de pito’, em refereixo evidentment al ‘pito de can Barba’.

Serveixi aquest poema de Miquel Martí i Pol, ‘la sirena’, per il·lustrar com deuria ser un dia qualsevol, per a un obre qualsevol, que treballava a Can Tolrà.

Tenim el cabàs penjat darrere la porta

i a les mans el solc que hi va deixar l'eina.

Però els matins s'allarguen

i del llit estant, amb els ulls oberts,

sentim com toca la sirena.

Si comptem amb els dits, ens sobra temps;

Si comptem amb diners ens manca feina.

Però encara hem de viure

i del llit estant, amb els ulls oberts,

sentim com toca la sirena.

No és pas culpa vostra, ens diu sovint la gent, aquests temps són durs i tot escasseja.

Però els anys no s'aturen

i del llit estant, amb els ulls oberts,

sentim com toca la sirena.

Vindran altres temps si ho volem tots plegats;

mai ens han fet por l'esforç ni la feina,

i tant se val si ja hem mort quan ningú

del llit estant, amb els ulls oberts,

senti com toca la sirena.