Dissabte plujós

Aquest darrer dissabte de setembre és especialment plujós, ja ho havien anunciat els meteoròlegs, tot i que sovint, massa sovint, algunes previsions no s’acompleixen.

Era del tot necessari un dia així, la sequera persistent ja començava a fer estralls, ara només cal que aquesta benaurada pluja sigui també duradora.

Tot ha començat amb uns quants trons i una certa foscor impròpia d’aquesta hora del matí i, tot seguit, a començat a ploure, amb ganes, amb el soroll característic dels ruixats, formant bombolles a cada gota d’aigua que arriba al terra.

De petit, a casa, sempre em deien que quan l’aigua queia fent ‘bombolles’, hi havia pluja per estona, a veure si és veritat.

I quan acaba de ploure, hi ha gustos per a tothom, hi ha qui surt a buscar caragols, al capvespre, als marges dels camins, amb un bon calçat per a no mullar-se els peus, d’altres, com jo mateix, ens agrada sortir a caminar pel costat dels camps i notar aquella olor, tan característica, de l’herba encara mullada.

Però mentre dura la pluja, estant a casa, el millor de tot és agafar un llibre i llegir-lo tranquil·lament, tot escoltant el plàcid soroll del plovisqueig que ve de fora.

Avui, donat que s’escau el centenari del naixement de Pere Calders, res millor que llegir qualsevol dels seus contes o, perquè no, una de les seves darreres obres com ‘L’ombra de l’atzavara’.

Definitivament fantàstic!