dimecres, 12 de setembre del 2012

Crear un problema lingüístic on no n’hi ha cap


La casa reial espanyola ha estrenat una nova pàgina web per tal d’obrir-se molt més als seus súbdits i perquè, a través d’ella, aquests puguin fer-li arribar els seus maldecaps o suggeriments.

En aquest portal reial es diu que puc emprar el català o el ‘valencià’, com a llengua cooficial que diuen que és, i us confesso que estic entusiasmat en la idea de fer dues versions de la missiva, és a dir, una en català i l’altra en ‘valencià’.

La carta que escriuré en català la començaré amb un respectuós ‘ Distingit monarca, ’ i la que, després, escriuré en ‘valencià’, l’encapçalaré exactament igual, és a dir, amb un ‘ Distingit monarca, ’.

Després seguiré amb el cos de la carta en català i li diré, ‘ Em sento molt orgullós de dirigir-me a vostè ... ‘ i quan faci la còpia en ‘valencià’ començaré escrivint, ‘ Em sento molt orgullós de dirigir-me a vostè ... ‘.

I quan ja estigui cansat d’escriure-hi bajanades, m’acomiadaré en català tot dient, ‘ Molt amablement el saludo atentament ’ i, tot seguit ho faré en la versió en ‘valencià’ i posaré ‘ Molt amablement li salude atentament ’.

Tinc, però, una preocupació i és que quan enviï les dues versions del meu escrit, hauré de posar en algun lloc que una, la primera, està escrita en català i l’altra, la segona, ho està en ‘valencià’, no sigui cosa que, amb la seva o seua, tan se val, semblança les barregin i es facin un gran embolic.

Això si, espero que em responguin les meves missives en la llengua corresponent, o dit d’una altra manera també entenedora, espere que em responguen les meues missives a la llengua corresponent, segons el redactat de cadascuna.

Bé, tal com diria en Josep Pla, no us sembla que tot plegat és una gran collonada?


(Nota.- No tinc res en contra del parlar dit ‘valencià’, de fet, la meva ascendència per la branca paterna és del País Valencià, i les seves expressions i girs sempre m’han agradat molt i em mereixen molt de respecte. Ara bé, no hem de confondre això amb la definició que en fa l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) de la nostra llengua tot dient, ‘el català és la llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe’)




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.