Com un gerro d’aigua freda

Per a mi, avui era el gran dia, era el dia assenyalat per a començar les classes a la Universitat Autònoma de Bellaterra, on aquest semestre m’he matriculat d’una assignatura.

Era el meu primer dia de classe i un retrobament amb el món universitari que, des de feia temps, desitjava realitzar. Per aquest motiu, abans de sortir de casa tenia una certa curiositat i, perquè no dir-ho, un petit nerviosisme.

He arribat a la UAB amb el temps suficient per tal de no tenir problemes alhora de trobar l’aula on s’impartirà aquesta assignatura, concretament la 103, i he de confessar que no m’ha costat gens ni mica de localitzar-la, donat que tot està prou ben indicat.

Aleshores, però, m’he trobat amb la primera sorpresa, just al costat de la porta de l’aula hi havia un paper penjat, m’he acostat i he pogut llegir l’avís on s’advertia de l’absència, durant el dia d’avui, del docent que ha d’impartir l’assignatura durant aquest semestre, afegint que el motiu de l’absència era un ‘consell de departament’.

L’aula totalment tancada, l’avís a la porta i la manca d’altres estudiants per allà fora, m’han fet sospitar que avui, malgrat ser el primer dia de classe, finalment no n’hi hauria.

Jo, una mica innocent, he pensat que si el docent titular de l’assignatura no podia venir avui, per una causa justificada com era aquella, tractant-se del primer dia de classe del semestre, vindria algun suplent i així la presentació del curs no se’n ressentiria.

Aviat un estudiant ‘jove’ que hi havia per allà i que també s’ha trobat amb la mateixa sorpresa, m’ha tret de dubtes, si el titular no ve, no vindrà ningú més, m’ha dit rotundament, no és normal que hi hagi docents suplents a les assignatures.

A tot això, altres estudiants arribaven, llegien l’avís i marxaven sense més, només l’estudiant amb qui havia establert una petita conversa ha decidit esperar 10 minuts per veure si es bellugava alguna cosa i jo, altre cop innocentment, he allargat l’espera fins als 15 minuts, moment en que he decidit marxar cap a casa, no sense amagar la meva decepció.

Segurament que la Universitat és això, és molt possible que els universitaris d’avui en dia ho trobin del tot normal, però jo, que com he dit, feia molts anys que no tornava a les seves aules, ho he trobat realment fora de lloc.

Manca de previsió? total, pocs recursos econòmics? segur, poca sensibilitat acadèmica? també. I, a més, com tothom sap, estem a l’era moderna de les comunicacions on tot, o gairebé tot, està globalitzat i em costa de creure que aquest senzill avís en paper al costat de la porta de l’aula no es pogués substituir amb un avís penjat al ‘campus virtual’ o un 'correu electrònic' a cadascun dels alumnes matriculats a aquesta assignatura, totes dues vies existents i ambdues possibilitats buides quan les he consultat aquest matí abans de marxar de casa.

En fi, divendres vinent hi tornarem i, espero, que el curs comenci normalment i sense cap altre entrebanc. De fet, tindré una gran avantatge, ja sabré exactament on és l’aula 103 i, com a mínim, ja coneixeré un altre estudiant 'jove'.