diumenge, 14 de juliol del 2013

Pujada nocturna a la Mola, estiu del 2013

Jo no sé si la constel·lació gegant ‘escorpí’, amb el seu estel Antares al capdavant, i els planetes Venus i Saturn es van enfadar amb mi perquè n'havia predit la seva visió abans de pujar a la Mola; el cert, però, és que dins d'una nit molt llarga van estar invisibles en tot moment i l'única que va fer acte de presència va ser la Lluna, tot i que amb un quart creixent encara força petit.

Mentre pujàvem, el cel amenaçava pluja pel cantó nord i, de tant en tant, observàvem la llum resplendent d'algun llamp llunyà, fet que es podia corroborar amb la tardança en que arribava a nosaltres el so del tro corresponent.

Les muntanyes del voltant, així com Montserrat, es veien com enfosquides per l'acció dels núvols i la humitat.

En aquesta ocasió, la pujada va ser més aviat lenta, per grups i acabant encenen els lots doncs, a banda que ja era tard, el cel no tenia la lluminositat d'un capvespre normal d'estiu.

Un cop al cim, la serenor es va imposar i la manca d'estels al firmament contrastava amb la munió de llums, de color groc intens, que  encatifaven els peus de la muntanya. Es podia endevinar tot Terrassa, Matadepera, una part de Sabadell, Sant Llorenç Savall i les diverses urbanitzacions.

El restaurant ple a vesar, el menjar bo com sempre i un ambient festiu a les diverses taules. No hi podia faltar, com cada any, el pastís d'algun aniversari celebrat a aquella alçada prèvia apagada de llums, i ahir, fins i tot i per acabar-ho d'arrodonir, vam compartir menjador amb un personatge mediàtic.

Després de fer-nos la foto de grup vam decidir iniciar la baixada, ara si amb tots el lots ben encesos.

Val a dir que les baixades sempre són més fàcils i plaents, tot i el fort vent que es va girar de nord-oest, però tot un seguit de petits problemes i entrebancs, que no venen al cas d'explicar, van fer que arribéssim a la Pla del Girbau, on teníem els cotxes, més enllà de les tres de la matinada.

Una altra ascensió nocturna a la Mola completada, i ja en portem unes quantes, aquesta però la recordarem com una ascensió del tot atípica, en relació a la dels altres anys.

Fins la propera!








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.