Diuen que els sumeris, a l'antiga
Mesopotàmia, van ser els primers, 3.500 anys a.C, en utilitzar embarcacions a
vela mogudes pel vent. Posteriorment, a Pèrsia i a l'illa grega de Miconos
aparegueren els primers molins de vent per a moldre gra, però també a la Xina, i
per aquells mateixos temps, ja es feien servir per a bombar aigua i regar.
Sembla ser que al segle X, els
molins de vent es van introduir a Catalunya i, des d'aquí, passarien a la
resta d'Europa.
Quan viatgem per Catalunya els podem
veure a molts indrets, amb una silueta força característica que destaca de
lluny.
A Castellar del Vallès se'n
conserven alguns exemplars força bonics, com l'anomenat ‘Molí dels Horts del Jardiner’, tot i que també se'l coneix amb
altres noms com el Molí dels Horts de Cal Baldiri, de l’Alemany o de Cal
Mustela.
Construït a finals del segle XIX,
aproximadament el 1880, aquest molí de vent servia exclusivament per a l'extracció
d'aigua, que era emmagatzemada en el seu interior i, posteriorment, s'utilitzava
per a regar els horts del seu voltant. Tot ell és de forma cilíndrica i base
circular, de maó vist, amb coronació de fris superior, també de maó vist, i una
estructura metàl·lica de pales de tambor circular i sageta.
Observant aquestes construccions ens
podem fer una lleugera idea de l'extraordinari cicle vital de l'aigua i de la seva
importància per a la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.