Els cicàdids

Entre els insectes anomenats cicàdids, trobem les conegudes ‘cigales’ amb el seu típic cant que emeten insistentment durant els mesos de més calor, bàsicament el juliol i agost.

De fet, aquest cant tan especial i eixordador l'emeten els mascles per tal d'atreure a les femelles, i el produeixen al fregar, entre si, unes membranes que tenen a cada costat de la part abdominal, ajudades per uns petits sacs d'aire que funcionen com a caixes de ressonància.

Mesuren uns 4 centímetres de llargada i tenen un cap força gros i quatre ales transparents, dues anteriors més grans i dues de posteriors més petites i amagades.

La part més curiosa d'aquest insecte és el seu cicle biològic que, segons l'espècie, pot arribar fins a 17 anys. Fa pocs dies es va publicar una notícia referida a la costa est dels EUA, on es preparaven per a rebre milions de cigales que, després de 17 anys sota terra, sortirien aquest estiu per tal de deixar escoltar els seu brunzit en pobles, camps i ciutats. Aquest és un fenomen fascinant i únic que es reprodueix cada 17 anys en aquella regió, quan les nimfes que han estat gairebé dues dècades enterrades surten a la superfície per aparellar-se, pondre ous i morir, segurament no trobaríem al regne animal cap altre exemple d'insecte amb uns hàbits tan especials com els d'aquestes cigales americanes.

No sé de quina espècie serien però aquest matí, quan el sol ja començava a escalfar, tot passant per dins d'un petit bosc de pins entre la masia de Can Montllor de la Muntanya i la de Can Padró, el concert que ens oferien les cigales era realment extraordinari.