Segurament que si sortíssim de
Catalunya i demanéssim ‘postres de músic’
no sabrien de que els estem parlant, i encara els sobtaria més si els parléssim
de ‘nyoca’ o ‘grana de capellà’, com també són conegudes en algunes de les
nostres comarques.
Com és sabut la seva composició és
força simple, un grapat de fruita seca variada, com ara ametlles, avellanes,
pinyons o nous, i de fruita dessecada, com panses, albercocs o figues, tot plegat
acompanyat d'un got de moscatell, vi dolç o, fins i tot, de vi ranci.
Entre moltes hipòtesi de la
procedència d'aquest nom, n'hi ha una que argumenta que el nom d'aquestes
postres podria derivar del costum que hi havia entre la població d'oferir
aquest tipus de menjar als músics que tocaven pels carrers, quan anaven de
poble en poble.
El que hem de suposar és que,
aquesta contraprestació en espècies, se'ls oferís un cop acabada la seva
actuació, ja que la cultura popular ens ha deixat també la coneguda expressió
que diu ‘músic pagat fa mal so’.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.