Després que ja feia una mica més
d’un any, aquest cap de setmana hem tornat al sud-oest d'Anglaterra de visita
familiar. Esperem que aquesta vegada la meteorologia, tan variable per aquestes
contrades, ens deixi visitar tots aquells llocs que, uns i altres, ens han anat
recomanant.
Però no ens desviem de la veritable
història d'aquest relat. Abans de venir cap aquí, els nostres familiars, ens
havien passat una petita llista d'alguns productes catalans, que sempre va bé tenir a mà quant s'està a fora.
Amb la llista a la mà, aquests
darrers dies vam proveir-nos de tot allò que ens faltava i el dijous, darrer
dia laborable meu a Vic, vaig anar a una de les moltes xarcuteries d'aquesta
ciutat per tal de comprar un fuet i una llonganissa.
Em van servir una peça de cada,
marca de la casa i amb una pinta magnífica. Val a dir que les hores anteriors
al viatge, la llonganissa ha deixat una molt bona olor a l'habitació de casa on
l'hem tingut guardada.
Arribat el moment de preparar la
maleta, vam anar barrejant aquesta petita col·lecció de productes entre la roba
i altres coses que hi dúiem.
Ens feia patir el control de duana,
tot i que ben mirat tot allò que portàvem no figura en cap llista de coses
prohibides, sempre que, com és el cas, siguin transportades en quantitats
petites i per a un us estrictament personal.
Bé, gairebé a mitja nit d'ahir vam
arribat a Bristol, lloc principal de la nostra estada en aquesta zona i una
vegada al domicili on ens allotgem ha arribat el gran moment, just aquell
d'obrir la maleta i anar traient tot el que hi havia al seu interior, separar
els productes de menjar i, sobretot, olorar la magnífica flaire que desprenia
la tan esperada llonganissa.
Tots hem gaudit del moment, especialment
els qui ja fa un temps que estan lluny de casa i troben molt a faltar totes
aquestes menges.
Perquè de fet, on hi hagi un bon
formatge curat, un pernil de gla, un bon fuet o la famosa ‘llonganissa de Vic’, això si, acompanyat tot plegat d'un bon pa amb
tomàquet, que no ens donin el ‘fish and chips’, el ‘roast beef’ o les ‘salsitxes’ llargues i vermelles acompanyades amb puré de patata.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.