dissabte, 18 de maig del 2013

Història d’una llonganissa de Vic


Després que ja feia una mica més d’un any, aquest cap de setmana hem tornat al sud-oest d'Anglaterra de visita familiar. Esperem que aquesta vegada la meteorologia, tan variable per aquestes contrades, ens deixi visitar tots aquells llocs que, uns i altres, ens han anat recomanant.

Però no ens desviem de la veritable història d'aquest relat. Abans de venir cap aquí, els nostres familiars, ens havien passat una petita llista d'alguns productes catalans, que sempre va bé tenir a mà quant s'està a fora.

Amb la llista a la mà, aquests darrers dies vam proveir-nos de tot allò que ens faltava i el dijous, darrer dia laborable meu a Vic, vaig anar a una de les moltes xarcuteries d'aquesta ciutat per tal de comprar un fuet i una llonganissa.

Em van servir una peça de cada, marca de la casa i amb una pinta magnífica. Val a dir que les hores anteriors al viatge, la llonganissa ha deixat una molt bona olor a l'habitació de casa on l'hem tingut guardada.

Arribat el moment de preparar la maleta, vam anar barrejant aquesta petita col·lecció de productes entre la roba i altres coses que hi dúiem.

Ens feia patir el control de duana, tot i que ben mirat tot allò que portàvem no figura en cap llista de coses prohibides, sempre que, com és el cas, siguin transportades en quantitats petites i per a un us estrictament personal.

Bé, gairebé a mitja nit d'ahir vam arribat a Bristol, lloc principal de la nostra estada en aquesta zona i una vegada al domicili on ens allotgem ha arribat el gran moment, just aquell d'obrir la maleta i anar traient tot el que hi havia al seu interior, separar els productes de menjar i, sobretot, olorar la magnífica flaire que desprenia la tan esperada llonganissa.

Tots hem gaudit del moment, especialment els qui ja fa un temps que estan lluny de casa i troben molt a faltar totes aquestes menges.

Perquè de fet, on hi hagi un bon formatge curat, un pernil de gla, un bon fuet o la famosa ‘llonganissa de Vic’, això si, acompanyat tot plegat d'un bon pa amb tomàquet,  que no ens donin el ‘fish and chips’, el ‘roast beef’ o les ‘salsitxes’ llargues i vermelles acompanyades amb puré de patata.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.