diumenge, 12 de maig del 2013

XXVI Caminada Popular de Castellar del Vallès


Molta participació en aquesta nova edició de la Caminada Popular de Castellar del Vallès, de fet més de 400 caminadors han completat el recorregut de 17 quilòmetres que transcorria pels termes municipals de Sant Llorenç Savall i Castellar del Vallès.

Després que l'autocar ens deixés a l'àrea d'esplai de les Arenes, hem començat la caminada passant primer pel petit nucli habitat de les Arenes, on hem pogut admirar algunes cases amb detalls d'estil modernista com la casa Esteve, tot just a l'entrada, o la de la família Samaranch.

Després hem agafat un petit corriol que ens ha tornat a la vora del Ripoll, passant pel davant de les fonts del Romaní i de l'Espígol, llocs força freqüentats anys enrere.

Hem resseguit el riu, pel cantó est, passant per alguna cabana de pedra seca, com la cabana d'en Victor, i al costat d'algunes fonts que delaten l'existència d'aigües subterrànies en tota aquesta zona.

A partir d'aquest punt, i per tal de guanyar alçada, hem agafat el bonic corriol que passa just pel mig del torrent del Carner. Aquesta vall va acollir a l'època medieval el mas de la família Carner, que va donar nom a tota la contrada. Al segle XVII els habitants de la masia van patir una acusació de bruixeria i van ser víctimes del bandolerisme i de greus problemes econòmics, fets, tots ells,  que van provocar que tinguessin de vendre les terres i totes les seves propietats.

A partir d'aquell moment, i fins l'arribada de la fil·loxera, diverses famílies de Sant Llorenç van fer una plantació massiva de vinyes, deixant com a testimoni d'aquella època nombroses restes de feixes fetes amb pedra i forces barraques.

Una d'aquestes barraques té una història força curiosa, es tracta de la barraca del Rossell. S'explica que un dia de forta tempesta, el parcer anomenat Rossell no hi va poder entrar de cap de les maneres, ja que el seu ase s’hi havia refugiat abans que ell i no el va voler deixar entrar, mentre a fora plovia a bots i barrals. Pel que sembla alguns animals preveuen abans que els humans els canvis de temps i, si es tracta d'ases, s'entossudeixen a mantenir el seu pronòstic.

Un cop a dalt del torrent hem arribat a la zona coneguda com a Creu Vermella, on suposadament hi ha les restes d'un dolmen, sense que això s'hagi pogut confirmar per part dels arqueòlegs. De fet, pel que fa a aquesta zona sembla ser que va ser un poblat probablement ja al neolític.

A partir d'aquell punt hem passat pel curiós camí de les estàtues i hem anat en direcció a Can Cadafalch, abans però, en el lloc conegut com a ‘Parany del Boter’ hem parat a esmorzar per tal de recuperar les forces.

Les vistes de la Mola des dels plans d'aquest indret eren espectaculars i tots els camps ens regalaven la seva millor visió primaveral.

Després de deixar Can Cadafalch, hem agafat la drecera anomenada de la ‘Serra de Pinós’ que ens ha dut fins a Can Canyelles, des de quin punt ja ens ha sigut del tot fàcil arribar de nou a la nostra vila.

Hem fet, per tant, un recorregut circular que ens ha fet descobrir nous llocs i noves vistes del nostre bonic entorn.

Aquí us deixo algunes fotografies fetes al llarg d'aquesta interessant caminada d'avui.















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.