Molta participació en aquesta nova
edició de la Caminada Popular de Castellar del Vallès, de fet més de 400
caminadors han completat el recorregut de 17 quilòmetres que transcorria pels
termes municipals de Sant Llorenç Savall i Castellar del Vallès.
Després que l'autocar ens deixés a l'àrea
d'esplai de les Arenes, hem començat la caminada passant primer pel petit nucli
habitat de les Arenes, on hem pogut admirar algunes cases amb detalls d'estil
modernista com la casa Esteve, tot just a l'entrada, o la de la família
Samaranch.
Després hem agafat un petit corriol
que ens ha tornat a la vora del Ripoll, passant pel davant de les fonts del
Romaní i de l'Espígol, llocs força freqüentats anys enrere.
Hem resseguit el riu, pel cantó est,
passant per alguna cabana de pedra seca, com la cabana d'en Victor, i al costat
d'algunes fonts que delaten l'existència d'aigües subterrànies en tota aquesta
zona.
A partir d'aquest punt, i per tal de
guanyar alçada, hem agafat el bonic corriol que passa just pel mig del torrent
del Carner. Aquesta vall va acollir a l'època medieval el mas de la família
Carner, que va donar nom a tota la contrada. Al segle XVII els habitants de la
masia van patir una acusació de bruixeria i van ser víctimes del bandolerisme i
de greus problemes econòmics, fets, tots ells, que van provocar que tinguessin de vendre les
terres i totes les seves propietats.
A partir d'aquell moment, i fins l'arribada
de la fil·loxera, diverses famílies de Sant Llorenç van fer una plantació
massiva de vinyes, deixant com a testimoni d'aquella època nombroses restes de
feixes fetes amb pedra i forces barraques.
Una d'aquestes barraques té una
història força curiosa, es tracta de la barraca del Rossell. S'explica que un
dia de forta tempesta, el parcer anomenat Rossell no hi va poder entrar de cap
de les maneres, ja que el seu ase s’hi havia refugiat abans que ell i no el va
voler deixar entrar, mentre a fora plovia a bots i barrals. Pel que sembla
alguns animals preveuen abans que els humans els canvis de temps i, si es
tracta d'ases, s'entossudeixen a mantenir el seu pronòstic.
Un cop a dalt del torrent hem
arribat a la zona coneguda com a Creu Vermella, on suposadament hi ha les
restes d'un dolmen, sense que això s'hagi pogut confirmar per part dels
arqueòlegs. De fet, pel que fa a aquesta zona sembla ser que va ser un poblat
probablement ja al neolític.
A partir d'aquell punt hem passat
pel curiós camí de les estàtues i hem anat en direcció a Can Cadafalch, abans
però, en el lloc conegut com a ‘Parany del
Boter’ hem parat a esmorzar per tal de recuperar les forces.
Les vistes de la Mola des dels plans
d'aquest indret eren espectaculars i tots els camps ens regalaven la seva
millor visió primaveral.
Després de deixar Can Cadafalch, hem
agafat la drecera anomenada de la ‘Serra
de Pinós’ que ens ha dut fins a Can Canyelles, des de quin punt ja ens ha
sigut del tot fàcil arribar de nou a la nostra vila.
Hem fet, per tant, un recorregut
circular que ens ha fet descobrir nous llocs i noves vistes del nostre bonic
entorn.
Aquí us deixo algunes fotografies
fetes al llarg d'aquesta interessant caminada d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.